APUNTS SOBRE LA HISTÒRIA INDUSTRIAL DE SABADELL

L’ambient de deteriorament social, econòmic i polític derivat de la fugida del rei espanyol i la proclamació de la República al 1931 no deixa de créixer. La intransigència i resistència de les elits de l’estat a qualsevol reforma que qüestioni el seu poder i el control que exerceixen sobre el país i la seva població es tradueixen en la generació d’un clima de desordre, blocatge institucional i boicot econòmic als partits i governs que pretenguin modificar aquesta situació. La successió d’esdeveniments durant aquest període és trepidant i demostra que s’ha desfermat el terratrèmol que conduirà al desastre. A més a més, la crisi econòmica derivada del crack de 1929 es fa sentir a l’estat espanyol amb la seva cruesa a partir de 1932-1933. La depressió dels mercats afectà més a les empreses exportadores i això es notà, sobretot, a Catalunya. La xifra d’aturats havia arribat a les 700.000 persones al 1934 (1) i la manca de cobertures socials existents a l’estat va comportar la misèria i la

Per cercar els antecedents del que seria aquesta Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors celebrada a la Ciutat Comtal al 1923, hem de remuntar-nos a l’any 1905 quan Josep Puig i Cadafalch era encara (tot i que per pocs mesos) regidor de l’Ajuntament de Barcelona i creia possible reeditar l’èxit de l’Exposició Universal de 1888. Per defensar i desenvolupar aquesta idea va esmerçar esforços i va abanderar un projecte que, malauradament no va reeixir, sota la fórmula d’una nova Exposició Universal. Malgrat tot, aquests esforços van servir de forma inesperada però determinant per a la realització efectiva de l’esdeveniment que ens ocupa en aquest article. Efectivament, un cop descartada una nova edició universal, el projecte es va anar adaptant a diferents noves variables i objectius que sorgien pel camí. El primer fou la voluntat de celebrar un Exposició Universal d’Indústries Elèctriques per la important puixança que aquestes adquirien a l’inici de segle. Justament per

L'any 1930 pràcticament comença amb la caiguda del dictador Primo de Rivera (28 de gener) qui set anys abans havia protagonitzat un cop d'estat militar recolzat per Alfons XIII, el mateix que ara li acceptava la seva dimissió forçada. Dos dies més tard d'aquesta, un altre militar, Dámaso Berenguer Fusté, seria nomenat President del Consell de Ministres amb el doble objectiu de restituir l'ordre constitucional i frenar les ànsies republicanes de la majoria de la població. Ni l'un ni l'altre varen ser assolits enmig d'un ambient de deteriorament accel.lerat de la monarquia i les institucions espanyoles. Berenguer va protagonitzar l'agonia del règim amb una dictablanda que no va aconseguir convèncer ningú.  Mentrestant, la crisi econòmica mundial desfermada pel crac del 1929 a Nova York va guanyant terreny i l'estat espanyol, com era habitual, amb deficiències estructurals cròniques, esdevenia un actor molt més vulnerable a la situació que d'altres