APUNTS SOBRE LA HISTÒRIA INDUSTRIAL DE SABADELL

En un context de descens progressiu dels expositors cotoners als diferents certàmens internacionals, l'Exposició Universal de París de 1889 acull només una desena d'aquests fabricants catalans, més decantats ara cap a l'ús de la llana tot seguint un procés que s'inicia aproximadament cap a la meitat d'aquest segle XIX i en el què la nostra ciutat és, sense dubte, abanderada. L’especialització llanera de Sabadell es fonamenta clarament en l’abandonament del cotó com a producte de masses, l’increment de les capacitats tecnològiques aplicades als diferents processos productius de la filatura i el tissatge així com en l’abaratiment de la matèria primera (la llana) que es produiria tot just en acabar aquest segle XIX en el qual emmarquem el nostre relat d’avui. Tot plegat tindria com a conseqüència la possibilitat que el producte llaner tingués a la nostra ciutat un tractament integral del seu cicle productiu i de comercialització mentre que el cotó localizava a Sabadell

Després de l'èxit del que fou considerada la primera Exposició Universal realitzada a Londres al 1851, París es va afanyar a organitzar-ne la següent l'any 1855 atreta per les possibilitats de notorietat i benefici reputacional i comercial que havia suposat l'anterior certamen a la ciutat anglesa. I és amb aquest mateix ànim, que Paris torna a convocar una nova edició al 1867 (just la que ens ocuparà en l'article d’avui); però a més a més ho faria amb una cadència de repetició d’onze anys fins a 1900 convertint-se, així, en el país amb més experiència acumulada en fires mundials.    La cita de 1867, però, és una obstinació personal de l'emperador Napoleó III per mostrar al món la grandeur del Segon Imperi que ell governava i, per què no dir-ho, per millorar davant el seu poble la pròpia imatge, certament enterbolida en la darrera fase del seu regnat (Napoleó III moriria al gener de 1873) per la repressió de les protestes populars (havia sofert un atemptat al 1855)