APUNTS SOBRE LA HISTÒRIA INDUSTRIAL DE SABADELL

No era la primera vegada que els Estats Units d’Amèrica celebraven una Exposició Universal. Ja anteriorment, el 1876, Filadèlfia va acollir la primera d’elles amb motiu de la celebració del centenari de la Declaració d’Independència d’aquest país. Però en aquesta ocasió, el 1893, el govern federal va creure adient celebrar el 400 aniversari del desembarcament de Cristòfol Colom al continent. I, a més a més, l'Exposició Colombina (com se la coneixeria arreu) també seria una magnífica excusa i oportunitat per reactivar la ciutat que l'acollia que tot just feia 22 anys (el 1871) havia sofert un gegantí incendi que havia devastat una part rellevant de la mateixa. Aquest incendi, declarat la nit del dia 8 al 9 d’octubre, arribaria a provocar unes 200 víctimes, destruiria uns 20.000 edificis i generaria unes pèrdues estimades de 200 milions de dòlars a més a més de deixar sense habitatge a 100.000 persones (1). Però estructurem el nostre relat des de l’inici. La idea d’una nova Expos

L’ambient de deteriorament social, econòmic i polític derivat de la fugida del rei espanyol i la proclamació de la República al 1931 no deixa de créixer. La intransigència i resistència de les elits de l’estat a qualsevol reforma que qüestioni el seu poder i el control que exerceixen sobre el país i la seva població es tradueixen en la generació d’un clima de desordre, blocatge institucional i boicot econòmic als partits i governs que pretenguin modificar aquesta situació. La successió d’esdeveniments durant aquest període és trepidant i demostra que s’ha desfermat el terratrèmol que conduirà al desastre. A més a més, la crisi econòmica derivada del crack de 1929 es fa sentir a l’estat espanyol amb la seva cruesa a partir de 1932-1933. La depressió dels mercats afectà més a les empreses exportadores i això es notà, sobretot, a Catalunya. La xifra d’aturats havia arribat a les 700.000 persones al 1934 (1) i la manca de cobertures socials existents a l’estat va comportar la misèria i la