SABADELL A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA 1929


Som al 20 de maig de 1929 i, finalment i després de molts entrebancs i dificultats, s’inaugura l’Exposició Internacional de Barcelona.  El dia anterior, dins el vestíbul del Palau de la Metal.lúrgia, Electricitat i Força Motriu, el bisbe doctor Miralles havia beneït l’Exposició i seguidament el seguici reial es dirigí al Palau Nacional on van tenir lloc els parlaments. Intervingué en primer lloc el Director de l’Exposició, el marqués de Foronda,  per continuar l’Alcalde de la ciutat, Baró de Viver. Després ho faria el President del Consell, Miguel Primo de Rivera i, finalment, el monarca. Barcelona ja tenia experiència en organitzar esdeveniments d’aquestes dimensions (recordem l’Exposició Universal de 1888) i era segur que no decebria els visitants i els expositors i tampoc els venedors i compradors que s’hi presentarien. 

 
Però intentem explorar als orígens de tot plegat per explicar-nos i conèixer com hem arribat fins aquesta data. Aquesta Exposició va començar a gestar-se al 1905 de la mà de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, arqueòleg i polític i també futur President de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1924. Aquell any, Puig i Cadafalch publicaria un article en “La Vanguardia” en el qual proposava la realització d’un nou esdeveniment universal que catapultés Catalunya i la seva capital cap a la modernitat. I no solament això, sinó que creia que aquest projecte de ciutat encaixava perfectament en els plantejaments reformistes i regionalistes del seu propi partit, la Lliga, per a la qual, a més a més, sol.licitava el vot en les eleccions legislatives de setembre del mateix any.

La proposta i projecte de Puig i Cadafalch van trobar suport immediat en un dels dirigents de Foment del Treball Nacional, Francesc d’Assís Mas. Mas es cuidaria en primera persona d’establir els contactes  necessaris i útils a l’objectiu i de negociar amb les institucions i instàncies polítiques locals i espanyoles  per a portar-ho a terme. Així, el 1913 ja es crearia una comissió mixta amb representants no solament del Foment sinó també de l’Ajuntament de Barcelona. També es crearia un comissariat per l’organització de l’esdeveniment format per Francesc Cambó, el mateix Puig i Cadafalch i Joan Pich i Pon, en aquell moment regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

El primer esborrany d’avantprojecte es presentarà al 1915 i contemplaria tota una colla de transformacions a la ciutat que revolucionarien i canviarien Barcelona de manera molt significativa. En aquesta ocasió, l’entorn que es transformarà per l'esdeveniment serà la muntanya de Montjuïc i la Plaça d’Espanya. Allà es pensa ubicar aquesta Exposició perquè és una extensió de terreny molt important que resta pendent d'urbanitzar. Una excusa perfecta per fer-ho segons l'Alcalde Darius Romeu i Freixa. No obstant, no fou aquesta la única possibilitat per construir-hi el complex de l’Exposició perquè per fer-ho també es van considerar d’altres localitzacions com ara el gran Bosc del Besòs o la Plaça de les Glòries (un emplaçament que segons el mateix Cerdà hauria de ser el centre de la ciutat catalana) o fins i tot l’entorn de la Barriada de Galvany o la Ciutadella. 

Però la tria de Montjuïc comportaria una aferrissada crítica per part de molts sectors de la ciutat i per diverses raons. Bàsicament, en primer lloc, per motius especulatius donat que diferents elements de la burgesia local ja havien pres posicionament sobre les possibles ubicacions tot comprant terrenys amb els quals pensaven obtenir grans beneficis. L’opció menys contemplada en tots els casos havia estat justament la de Montjuïc. I és que una altra raó poderosa perquè la tria d’aquest emplaçament agafés per sorpresa tothom era perquè la superfície considerada no era plana i, fins llavors, cap esdeveniment universal havia estat desenvolupat en terrenys que no ho fossin. Sigui com sigui, l’any 1914 la decisió definitiva sobre l’emplaçament estava decidida.

En aquest sentit, l'opinió pública i algunes entitats i organitzacions cíviques i veïnals van organitzar-se per intentar fer recular el Comitè Directiu de l'exposició i el mateix Ajuntament de la tria efectuada de Montjuïc tot argumentant els problemes i despeses que generaria urbanitzar aquesta zona davant la possibilitat, més encertada segons ells, de traslladar el certamen a la zona del Besòs o, fins i tot, a la zona de l'actual Plaça de les Glòries. Defensaven, d'altra banda, que la marge del riu Besòs ja havia estat prevista per a una futura nova exposició per part de l'equip de l'Alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet que hauria iniciat un projecte amb aquesta opció com la més adient. A banda d'articles a la premsa, aquest moviment contrari a Montjuïc va elaborar i difondre una memòria tot analitzant els inconvenients i avantatges de les tres diferents possibles opcions. Òbviament, la més negativa era, per descomptat, l'escollida pel Comitè. En la il.lustració que acompanya aquest text, podem veure aquesta memòria i una reproducció del plànol de la proposta d'ubicació de la futura segona Exposició Universal a la zona del Besòs que s'incorporava a l'estudi esmentat patrocinat per Rius i Taulet. Tot i que no porta data impresa, calculem que el seu origen estaria al voltant de 1915 o 1916, tota vegada que fa referència a la proposta del Comitè Directiu de l'esdeveniment i aquest òrgan (constituït el 1913) havia emès el seu primer esborrany de projecte el 1915.

 


Memòria presentada a l'opinió pública per una sèrie d'entitats i organitzacions cíviques i veïnals de Barcelona contràries a la ubicació de la futura segona Exposició Universal a Montjuïc. Possiblement data de 1915 o 1916

Entre 1917 i 1923, però, s’expropiaran els terrenys que conformarien el perímetre de l’Exposició a Montjuïc la qual cosa suposaria el desallotjament d’unes mil famílies que serien reallotjades per l’Ajuntament de Barcelona en d’altres barris de la ciutat. Per fer-ho possible, es crearia l’anomenat “Patronat de l’Habitatge” que es cuidaria de la construcció d’habitatges barats per aquestes famílies en zones com el Bon Pastor o Baró de Viver entre d’altres. I és que les exigències d’habitatge serien absolutament prioritàries en aquest moment perquè l’atractiu que suposava la construcció del complex de l’Exposició i, sobretot, la urbanització d’una part rellevant de la ciutat requeriria d’un increment molt important de mà d’obra. Recordem que per l’Exposició es van acabar i/o inaugurar, per exemple, la Plaça de Catalunya, la Via Laietana o l’Estació de França (inaugurada pel mateix Alfons XIII). Això suposaria, en una estimació del moment, en l’arribada a Barcelona d’unes 200.000 persones atretes per aquesta oferta de feina. Vingueren de la resta de l’estat espanyol, sobretot de Múrcia i Andalusia, però també d’altres regions com ara Aragó, Galícia i Llevant. 

 

Catàleg Oficial de l'Exposició Internacional de Barcelona

 


Inicialment, però, l’Exposició Internacional tenia prevista la seva inauguració al 1917 segons les estimacions de Puig i Cadafalch. No obstant, l’esclat de la Primera Gran Guerra al 1914 va ajornar-ho tot. Igualment, el cop d’estat militar de Miguel Primo de Rivera al 1923 va tornar a significar un nou entrebanc al projecte. Però ara, ja situats al 1929, ni l’esclat del crac d’octubre del mateix any a la borsa de New York (cronològicament, al bell mig del període d’obertura de l’esdeveniment) evitarà que tot funcioni com estava previst i que un total de 20 països europeus i diverses empreses americanes que ho fan a títol particular, així com també d'altres de japoneses, confirmin la seva participació en aquesta Exposició Internacional de Barcelona.


Els motius del per què aquesta Exposició no va assolir l’status que inicialment havien previst els seus impulsors, segurament cal buscar-los en la radicalització de les posicions de l’estat i el govern espanyols amb la presa del poder per part dels militars de Primo de Rivera. El projecte fou obligat a una revisió i redefinició que suposaria la seva “espanyolització” en base a algunes actuacions clarament orientades en aquest sentit. En primer lloc, la presa de control dels òrgans de govern del projecte de l’Exposició per part de personatges obertament afins al nou règim. En segon lloc, per la partició del projecte original en un doble front que contemplava la incorporació de Sevilla al conjunt del que es batejaria com a “Exposición General Española” sota la fórmula d’una Exposició Iberoamericana localitzada a la capital andalusa i la que ens ocupa en aquesta article localitzada a  Barcelona.

 

  
Mapa comercial de les instal.lacions de l'Exposició. Obsequi de la casa "Almacenes Jorba"

 

Però abans de continuar endavant amb el relat, investigarem una mica més sobre l’entorn global en el qual es desenvoluparia aquesta Exposició Internacional. Com sempre, remarcarem només alguns elements que poden donar idea del context social, polític i econòmic que l’envoltava. Veiem:

* A Bèlgica era el 10 de gener quan apareix per primer cop el personatge de Tintín al suplement “Le Petit Vingtième”. Seria la primera entrega de l’aventura “Tintin al País dels Soviets”. 

* El dia 6 de febrer, moria a Madrid d’un col.lapse cardíac la reina regent espanyola, Maria Cristina de Habsburgo-Lorena, mare del rei Alfons XIII. Tenia 70 anys.

* Només cinc dies més tard, l’estat italià i la Sant Seu signen el Pacte de Letrà pel qual es ratifica la creació de l’Estat Vaticà.

* Al mes de juliol (el dia 1) neix a New York el personatge de dibuixos animats “Popeye”.

* La crisi econòmica té un nom: “dijous negre”. I va succeir aquest any. En concret, el dijous 24 d’octubre. Fou llavors quan la borsa de New York s’enfonsa i els valors cotitzats pràcticament es converteixen en paper mullat. El crack econòmic està servit i escamparà les seves crues conseqüències pel món durant uns quants anys.


  
Talonari original d'abonaments per a l'Exposició

 

L’Exposició Internacional de Barcelona s’organitzaria en 13 diferents Palaus o seus per a les tres temàtiques que cobriria l’esdeveniment: la indústria, l’art i l’esport. La superfície total ocupada per tot el seu perímetre serien unes 118 hectàrees quina construcció i urbanització comportarien un cost total de 130 milions de pessetes. Però aprofundim una mica més en la descripció d’aquesta triple temàtica a la qual el govern espanyol va condicionar l’organització de Barcelona 1929:

a) La indústria. Segurament és la secció millor dotada quant a instal.lacions i expositors de tota l’Exposició i, sense dubte, la que generaria major notorietat en aquesta edició. Ocupava un total d'onze palaus entre els que podem destacar el Palau de la Metal.lúrgia, Electricitat i Força Motriu (16.000m2), el Palau de l’Art Tèxtil (20.000 m2)el de les Arts Gràfiques i en menor mesura afectava als Palaus de l’Agricultura i la Química i al de Comunicacions i Transports. A més, aquesta secció veuria completada la seva vessant expositora amb tota una sèrie d'activitats paral.leles com ara l'organització de congressos i assemblees. Un exemple seria la celebració del II Congrés Nacional de la Sastreria Espanyola organitzat per la Societat Mútua de Mestres Sastres de Barcelona. Aquest esdeveniment va incloure la visita (el dia 4 de setembre) a Sabadell i Terrassa on els congressistes (uns 600) van realitzar visites a les principals empreses tèxtils. I més enllà d'aquesta visita, la vinculació de la nostra ciutat amb el Congrés Nacional s'incrementaria amb la petició econòmica que la secció catalana "Societat Mútua" realitza al "Gremi de Fabricants de Sabadell" amb la finalitat d'atorgar un premi en el Concurs de treballs de confecció professional amb motiu del seu Congrés Nacional. Com figura en les actes del "Gremi" corresponents a aquest any consultades al seu arxiu documental, aquesta institució aprovaria la concessió de 500 pessetes en resposta a la sol.licitud que li fou formulada. Amb motiu de la concessió del premi, assistiria a la cerimònia el mateix President del "Gremi", el Sr. Abelló.


  
Programa del II Congrés de la Sastreria celebrat a l'empara de l'Exposició Internacional entre els dies 3 i 8 de setembre


b) L’Exposició d’Art Espanyol (que així es va anomenar finalment aquest bloc) es va Instal.lar al Palau Nacional, el de major dimensió de tota l'Exposició amb més de 31.000 m2. Allà s’exposarien unes 5.000 obres de diferents artistes de l’estat i també s’ubicaria un Museu d’Art que contava amb una conjunt de peces de l’art primitiu de la Península que arribava fins als ibers. A més a més, la demostració d’art disposava d’un altre emplaçament addicional en el Palau d’Art Modern. Era obra d’Antoni Darder (1927) i acollia les obres de dibuix, escultura, gravats i pintura del segle XIX.

 

  
Guia del Palau Nacional per a la mostra permanent d'art espanyol


c) L’Esport. Des de la creació al 1928 del Comitè Esportiu de l’Exposició Internacional presidit per Mariano de Foronda, a la vegada President de la mateixa Exposició, i d’altres destacats personalitats de l’esport català era evident la voluntat de convertir l’esport en un dels eixos principals d’aquest esdeveniment internacional. Fou per això que al mes d’abril de 1929 (un mes abans de l’obertura de l’Exposició), aquell Comitè Esportiu publiqués un programa d’activitats esportives clarament ambiciós amb la incorporació de tota mena d’esports. I com a peça central de tot plegat s’havia construït un magnífic estadi a Montjuïc (obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura) que s’havia convertit en el segon de major capacitat d’Europa amb una cabuda de 60.000 espectadors, només per sota de l’estadi de Wembley a Londres.   La seva inauguració tingué lloc el mateix dia 20 de maig, dia de l’obertura de l’Exposició, amb la presència del rei Espanyol, membres del Comitè Olímpic Internacional i el francès i nombroses personalitats del món de l’esport i la política. Per aquest moment, s’havia fins i tot planificat la celebració d’un partit de futbol entre Anglaterra i Espanya malgrat que finalment no es va poder celebrar perquè les autoritats espanyoles es van avançar en celebrar-se a Madrid una setmana abans. No obstant, aquest partit fou substituït per un enfrontament entre el campió anglès d’aquella temporada, el Bolton Wanderers, i un combinat de jugadors dels equips catalans Europa, Espanyol i Barcelona. Aquest combinat acabaria imposant-se a l’equip anglès per quatre gols a zero i provocar un fort impacte a la ciutat més enllà del purament futbolístic. En el marc d’aquest Eix esportiu, l’Exposició també va comportar la construcció d’una piscina municipal a l’Avinguda Miramar que acolliria les competicions de natació. 

 

    
Desplegable de la secció esportiva de l'Exposició amb presentació general de la mateixa i comparativa de les característiques de l'Estadi amb d'altres d'arreu d'Europa

 
Entre aquells diferents palaus que hem esmentat que acollien una bona part de les activitats artístiques i industrials de l’Exposició, la representació sabadellenca tindria presència en tres d’ells de manera especial: el Palau del Vestit i de l’Art Tèxtil, el Palau de les Arts Industrials i Aplicades i i el Palau de l’Electricitat i la Força Motriu. En total, els expositors de la nostra ciutat que hi acudeixen són 47 (29 en el sector tèxtil, 17 en l’industrial i 1 en el sector elèctric, a més a més l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis que exposarà algunes de les creacions dels seus alumnes de Teoria de Teixits). 
 
    
Guia Oficial de l'Exposició

 
Aquesta nova finestra d’obertura al món va tornar a significar una altra oportunitat per les empreses sabadellenques d’oferir els seus productes i les novetats de la seva puixant indústria a la resta del món. De fet, la presència local a fires internacionals no era nova i, a més a més, havia estat exitosa com ho demostren els nombrosos premis i reconeixements que els nostres industrials havien rebut a la mateixa Barcelona (1888), París (1889 i 1900), Chicago (1893), Madrid (1897 i 1898), Saragossa (1908), Buenos Aires i Bruxel.les (1910), entre d’altres (1).

Però permeti el lector que abans d’avançar i concretar més aquesta participació de Sabadell enumerem alguns dels trets definitoris de la situació de la nostra ciutat en el moment de l’Exposició Internacional de Barcelona. Per fer-ho, mirarem d’extractar els aspectes més rellevants que dibuixaran l’ambient que vivia Sabadell en aquells mesos (una ciutat que s’acostava als 45.000 habitants i que emprava a uns 25.000 obrers només en la Indústria llanera ) tot evitant l’exhaustivitat per no allunyar-nos de l’objectiu del nostre relat:

* des del punt de vista social, l’any 1929 comença amb la visita a la nostra ciutat del dictador Primo de Rivera. No era la primera vegada que ho feia perquè ja havia estat a Sabadell al 1924 (21 de maig) tot i que com acompanyant del rei espanyol Alfons XIII. Ara ho feia en viatge oficial però de manera personal. Aquesta segona visita tenia lloc el dia 25 de gener i Primo de Rivera venia acompanyat del capità general de Catalunya, Emilio Barrera, de l’Alcalde de Barcelona Darius Romeu Freixa (segon baró de Viver), del President de la Diputació de Barcelona (José Maria Milà Camps) i d’altres personalitats. A la seva arribada a l’estació-baixador de la Rambla els esperava una comitiva local de benvinguda encapçalada per l’Alcalde Relat i el cap local de la "Unión Patriótica" (el partit del dictador), Plácido Marcet i d’altres autoritats. Realitzaria una ruta per la ciutat tot visitant l’Ajuntament, la seu de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis i el Mercat Central (llavors, en obres), la casa de la Caritat (ubicada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil), el Pavelló de Tuberculosos per procedir a la seva inauguració, la Clínica de la Salut i el Consultori de Puericultura i Maternologia construït al 1927. Després d’una dinar a la seu local de la "Unión Patriótica", el dictador retornaria en tren a Barcelona.

* El dia 3 d’abril d’aquest any, traspassaria l’industrial i regidor municipal Antoni Cusidó als 67 anys. Cusidó havia format societat ja al 1890 amb el seu cosí Fermí Ribera i Cañellas per dedicar-se a la fabricació de paper, cartrons i llanes regenerades. Era la societat “Ribera y Cusidó” que seria dissolta pel mateix Cusidó al 1911. Llavors aquest es desplaçaria al “Vapor Arquí” de la Creu Alta que passaria a anomenar-se “Vapor d’en Cusidó”.

* Coincidint amb la Festa Major de la ciutat al mes d’agost, el capellà de Sant Fèlix beneeix una nova ambulància pertanyent a la Creu Roja de Sabadell i que molt probablement podria ser la que apareix en la targeta que il.lustra aquest article tota vegada que la matricula del mateix pertany a un vehicle matriculat l’any que ens ocupa. La Creu Roja local havia estat inaugurada al 1902 després d’una llarga tasca de promoció per part de la secció barcelonina de l’organització. El seu primer President de la Junta de Govern seria Joan Saus i el seu primer emplaçament al carrer Sant Pau en un local cedit gratuïtament pel seu propietari. Després d’alguna altre canvi d’emplaçament, finalment, al 1907 aproximadament, s’inaugura a la Rambla la seu que ocuparia fins al 1998. 
 
 
  
Programa de Festa Major de 1929 de la Societat de Caçadors "Aurora"

 

  
Targeta publicitària de la Creu Roja de Sabadell (possiblement de l'any 1929)


* Al mes d’octubre, la dictadura clausura el diari “La Veu de Sabadell” que dirigia Joan Costa i Deu mitjançant l’actuació del capità general de Catalunya. L’oberta oposició del diari al general Primo de Rivera i al feixisme en general en fou la causa tal i com va quedar palès a l’article “No podem amagar la nostra aversió al feixisme” que “La Veu” treuria a la llum amb motiu de la visita del gendre de Mussolini, comte Ciano, a Espanya (2).

* El ceramista Marian Burgués publicaria aquest any la seva coneguda obra “Sabadell del meu record”, un relat d’anècdotes i apunts de la història i vivències de la nostra ciutat que l’autor acompanyava de dibuixos propis sobre els temes tractats. 
 
 
Primera edició de l'obra de Burgués "Sabadell del meu record" (1929)

 


* El geògraf local Pau Vila Dinarès iniciaria aquest 1929 la publicació  a “La Publicitat” d’una sèrie d’articles divulgatius que posteriorment conformarien el llibre “Visions geogràfiques de Catalunya”. Aquesta publicació s’estendria fins a 1938. També aquest any iniciaria els treballs de l’obra “Resum de Geografia de Catalunya” que constaria, al final, de 9 volums que acabarien la seva aparició al 1935.

* L’alcalde Relat modifica el nom d’alguns carrers de la ciutat, entre ells el de la Unió que quedaria rebatejat com a carrer de la Reina Maria Cristina.

* Aquest any, Josep Carreras i Costajussà o familiarment conegut com a “Jussà” (germà de l’historiador Miquel Carreras) és nomenat bibliotecari de la nova Junta Directiva de l’Agrupació Excursionista “Terra i Mar” que presidia Josep Canet i Vila.


   
Carta original de l'any 1937 de l'Agrupació Excursionista "Terra i Mar" on s'atorga el títol de soci honorari a Josep Carreras Costsajussà

 

* El nostre pintor Rafael Durancamps, de tornada a Catalunya després de la seva estada a Paris, rep l’encàrrec de l’Exposició Internacional de pintar uns murals a l’aire lliure dins el complex del Poble Espanyol, concretament a la casa de la vila.

* Joan Teixidor abandonaria “Industrias Electromecánicas Xipell y Cía. S. en C.” per fundar el seu propi taller de construcció de maquinària tèxtil.


* La Cooperativa “La Sabadellenca” inaugura el 15 de desembre la seva nova seu al carrer de Víctor Balaguer (carrer del Sol actual). En aquell moment, i segons l’historiador local Andreu Castells, la Cooperativa contava amb uns 850 socis.

La participació de Sabadell a l’Exposició Internacional fou impulsada a partir d’una conferència pronunciada al mes de juliol de 1928 pel senyor Francesc Barceló, membre del Comitè Executiu de l’Exposició a la seu del Gremi de Fabricants (2). Fou a partir d’aquest moment, quan s’articularien les estructures locals que garantirien la presència dels nostres industrials i fabricants en l’esdeveniment. Així, la nostra representació a l’Exposició Internacional de Barcelona estaria encapçalada pel Comitè Delegat de Sabadell que incorporava representants de la Cambra de Comerç, el Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants de Teixits de Llana i estava presidida pel Sr. Ramon Molins i Voltà. Aquest Comitè tenia la seu al carrer Sant Quirze, 30, ubicació de la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants. A la vegada, el Comitè Delegat havia creat a l’octubre de 1928, una Comissió Executiva de la qual seria nomenat President Ramon Molins i Voltà, Vicepresident Ernest Abelló i Viver (President del Gremi de Fabricants en aquell moment), Tresorer Josep A. Capmany, Vocal Jaume Ninet i Vallhonrat i Secretari Gabriel Casals i Pena.

El Gremi de Fabricants es posicionava un cop més en aquest esdeveniment com el pal de paller de la participació industrial de la nostra ciutat (lògicament en la seva vessant tèxtil i llanera) en l’Exposició. De fet, des de la dècada de 1880, el Gremi havia estat l’expositor col.lectiu de la nostra indústria tèxtil en esdeveniments com ara les Exposicions Universals de Barcelona (1888), París (1889 i 1900), Chicago (1893), Buenos Aires i Brussel.les (1910) i també l’Exposició Hispano-Francesa de Saragossa (1908) (3).

En aquesta ocasió, l’agrupació d’empreses representades pel Gremi disposava al Palau de l’Art Tèxtil d’una sala específica, l’anomenada “Sala Sabadell”, que agrupava els stands dels nostres fabricants.  Ocupava una superfície d’uns 500 m2 que es distribuïen en 22 stands. 

 

  
Palau de l'Art Tèxtil

La Sala estava presidida per unes oficines pròpies del Gremi amb la seva bandera distintiva i estava ornamentada amb objectes de la indústria tèxtil com ara peces de màquines, bobines i llançadores  convertits en elements decoratius per les habilitats creatives de l'arquitecte Santiago Casulleras i les capacitats pictòriques d’Antoni Vila Arrufat que va tenir cura de la pintura dels murals. Ambdós havien arribat a crear un espai de tan perfecta simbiosi amb l’ambient industrial que representava que va impactar entre el públic i la premsa que el visità rebent un munt de lloances per part de tothom. També l’stand de “Juan Gorina e Hijos” va disposar d’una decoració molt especial que va anar a càrrec de l’escenògraf barceloní Adrià Gual.

  
Guia de Sabadell a l'Exposició Internacional de Barcelona

 

Aquestes magnífiques insatal.lacions serien inaugurades el dia 15 de juliol a les 17 hores quan, segons ens explica "La Vanguàrdia", el Comité Delegat de Sabadell amb l'Alcalde de la ciutat, Sr. Relat, al capdavant es personarien a l'Exposició Internacional i a la dita Sala per procedir a l’acte protocolari d’obertura de la mateixa. D’aquesta visita es conserva alguna fotografia, en particular a l'entrada al restaurant "La Pérgola" on el Gremi de Fabricants va oferir un berenar al Comitè Delegat i tota la comitiva que l’acompanyava.

Una altra visita destacada de la Sala seria la que efectuaria el col.lectiu de magatzemistes de draps de llana i llaneria de Sabadell el dia 30 d’agost. A la seva arribada a la mateixa els esperava el Comitè Delegat de Sabadell de l’Exposició, la majoria dels expositors i també els autors de les instal.lacions, Casulleras i Vila. En aquesta ocasió, el Comitè va obsequiar als visitants amb un banquet a “La Rosaleda” servit per l’Hotel Ritz de Barcelona. El Sr. Abelló, President del Gremi de Fabricants, a l’hora del brindis, va adreçar unes paraules als assistents en les quals va destacar l’esforç continuat dels industrials de la nostra ciutat per perfeccionar els seus articles I fer-ho en les millors condicions de preu. També va felicitar als autors de les Instal.lacions, Casulleras i Vila, per la seva feina.

Però quines varen ser, en concret, les empreses sabadellenques que van tenir presència en aquesta Exposició Internacional de Barcelona? Doncs, bàsicament, en van haver de dos tipus com s'ha dit abans. Per una banda,  les empreses tèxtils constitueixen, lògicament, el gruix de la nostra presència industrial a l'Exposició, però també és veritat que d’altra, hi figuren un nombre interessant d'empreses mecàniques o de generació d’energia que demostren la capacitat d'innovació i diversificació que té el nostre cos productiu. Així, en l’apartat tèxtil destacariem:


* Albareda y Serra (filats de llana)
* Sucesora de Cuadras y Prim (filats d’estam)
* Hijo de Antonio Cirera (llanes rentades i pentinades)
* Viuda de Pierre (toqueteria)
* Bori y Cirera (teixits de llana per home)
* Mateo Brujas y Cía  (teixits de llana per home)
* A. de P. Capmany (teixits de llana per home)
* Domingo Codina (teixits de llana per home. Fàbrica en exclusiva per Espanya     teixits amb pèl de cabra de Kaixmir)
* Manuel Corominas (teixits de llana per home)
* Campmajó e Hijos y Garcia (teixits de llana per home)
* Sucesor de Duran y Arús (teixits de llana per home)
* Juan Gorina e Hijos, Sucesor (teixits de llana per home)
* B. Guasch (teixits de llana per home)
* F. Lluch (teixits de llana per home)
* Francisco Llonch (teixits de llana per home)
* Sucesores de Llonch i Sala (llana per home)

* J. Paloma (teixits de llana per home)
* Suc. de D. y C. Sallarés (teixits de llana per home)
* Sucesor de José Sallarés Deu (teixits de llana per home)
* Francisco Sampere y Hermanos (teixits de llana per home)
* Tejidos Durán S.A. (teixits de llana per home)
* Tamburini y Colomer (teixits de llana per home)
* G. Torras y Font (teixits de llana per home)
* Francisco Vila Bulló (teixits de llana per home)
* B. Guasch (teixists de llana per dona)
* Manuel Gorina (teixists de llana per dona)
* Llorens y Torra (teixits de llana per dona)
* Molins Hermanos (teixits de llana per dona)
* Sucesor de D. y C.Sallarés (teixits de llana per dona)
* Emilio Sallarés (teixits de llana per dona)
* Sanmiquel y Carulla (mantoneria)
* Manufacturas Carol S.A. (teixits de cotó)

Moltes d'elles, com es veu, empreses que llavors estaven molt consolidades en el mercat i gaudien de gran prestigi.


 



Publicitat de l’empresa “F. Lluch” informant de la seva ubicació al Palau del Vestir de l’Exposició (instal.lacions col.lectives de Sabadell)


Pel que fa a les indústries mecàniques que exposaven al Palau de la Metal.lúrgia, trobem:


  
Catàleg d'expositors del Palau de la Metal.lúrgia, l'Electricitat i la Força Motriu



* Ninet y Cia (que a l'entrada del seu stand exhibia un teler construit pel seu propi taller i que, en directe, teixia un tapís a set colors. Ocupava els satands 64 I 468),
* Jaime Argemí (stand 464)
* Fernando Casablancas (stands 444 al 450)
* Talleres Martí (stand 32 i 434)
* Joan Saus (stand 430, 234 i 236)
* Antonio Comadran Riba (stand 436)
* Juan Balart (stand 458)
* José Milà
* Alfonso Balsach y Cía (stand 460)
* Sucesor de M. Sala (stands 438 i 440)
* Menna Claramunt (stands 454 i 456)
* Fermín Abad Ribera (stand 452)
* Nieto de Miguel Fígols (stand 462)
* Miguel Palou (stand 32 i 434)
* Agustin Comadran (stand XXII i 470)
* Ramon Piguillem (stand 436)
* Ramon Pons (stand 442)


 

 

 


I esment especial requereix el cas de “La Electricidad S.A.”, la nostra empresa capdavantera en la fabricació d'aparells elèctrics, de telefonia i de mesura. Una demostració de la rellevància d'aquesta companyia en aquell moment és el gran nombre d'stands (7) que va ocupar en aquesta Exposició (stands 1, 3, 5, 75, 77, 79 i 81).

Finalment, l’Exposició tancarà les seves portes al públic el 15 de gener de 1930. I el balanç d’aquests mesos ens diu que la van visitar prop de 2 milions de persones però que les finances de l’esdeveniment varen ser un desastre. El cost, segurament per la censura imposada per la Dictadura de Primo de Rivera, no es va saber mai del cert. Però amb el final de la mateixa i la celebració de les eleccions democràtiques de 1931 l’Ajuntament de Barcelona va fer públic que existia un “forat” d’uns 500 milions de pessetes de la època. No obstant, des de pràcticament el final de l’Exposició (la primera publicitat es comença a veure el dia 19 de gener) s’havia iniciat la comercialització d’una emissió de 104.000 bons anomenats “Exposició Universal” que tenien un nominal de 500 pts. cadascun i que tenien un venciment de 35 anys a partir de 1930. Estaven retribuïts a un tipus d’interès del 6%. i garantits per assignacions pressupostàries de l’estat espanyol. A Sabadell, la col.locació en el mercat d’aquests bons fou atorgada al Banc de Sabadell (4).

 

  
Anunci dels Bons Exposició publicat al diari "El Diluvio" el dia 19 de gener de 1930


Tal era el descontentament que aquesta lamentable situació financera havia generat en la opinió pública que el diari “El Diluvio” va iniciar una campanya de recollida de signatures per exigir que els membres del darrer govern de la dictadura assumissin la responsabilitat per aquest dèficit. Arribarien a obtenir unes trenta mil signatures en només quinze dies però, malauradament, no va servir de res (5).

I el mateix diari també posaria al descobert alguna altra operació  municipal fraudulenta com ara la suposada  repartició entre l’Ajuntament i alguns participants en l’Exposició de l’import resultant de la venda del pabelló Italià de la mateixa (5).

Però quin és el balanç, en  concret, pels nostres industrials en aquest esdeveniment? Com s’ha vist reconeguda la seva participació en aquesta Exposició Internacional de Barcelona?

Dons la veritat és que seria tot un èxit un cop més. El Gremi de Fabricants fou distingit amb el Gran Premi de manera col.lectiva en representació de tots els seus expositors i, a més a més, aquests podrien lluïr-lo també de manera individual. Però això no és tot. També rebrien reconeixements particulars l’Escola Industrial d’Arts i Oficis (medalla d’or) i l’empresa “Manufacturas Carol S.A.” (medalla d’or). 

 

Factura comercial de “Manufacturas Carol” (1935)
 

Igualment entre la representació industrial no tèxtil de Sabadell van atorgar-se nous premis. Així, Ferran Casablancas fou distingit amb el Gran Premi del Jurat en reconeixement pel seu invent dels grans estiratges per a filatura de cotó (presentat a l’Escola Industrial de Sabadell el 30 de setembre de 1913). I Joan Balart aconseguiria una altra distinció amb el Diploma d’Honor per la construcció de la seva pastera de pa. Finalment, van rebre premis tretze industrials més de la nostra ciutat, dels quals dotze n’eren medalles d’or i l’altra una medalla de plata (2).




La ciutat de Barcelona també faria balanç del llegat d’aquesta Exposició Internacional. I la veritat és que malgrat el desgavell econòmic que hem esmentat, la capital catalana esdevindria una ciutat diferent, més moderna i més europea després d’aquest esdeveniment. La marca deixada pel mateix en la seva superfície i en en la mentalitat dels seus catalans seria evident. Des del punt de vista urbanístic, després de l’enderroc de la majoria d’instal.lacions de l’Exposició portat a terme a l’any 1930, aquesta va llegar a Barcelona elements arquitectònics i urbans que es perpetuaran al llarg dels segles i que formen part avui del paisatge de la ciutat. Ens estem referint al Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic entre d’altres. Però també la Plaça Catalunya, l’enllumenat públic, les millores del clavegueram, la perllongació de la línia 3 del metro, l’Estació de França i tantes i tantes obres de major o menor notorietat.
Però el món i també Catalunya i, en la seva escala, la nostra ciutat estaven abocades a un període molt complicat tant des del punt de vista econòmic com social i polític que ningú sospitava en aquest gener de 1930. Com sempre, no obstant, la voluntat de progrés, de supervivència i de superació acabaran per imposar-se. El problema és que no sempre el resultat serà, necessàriament, el desitjable i adient per a tothom.


 

 

 

 

 

 

 


NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor


(1) Comissió Executiva de l’Exposició Internacional de Barcelona: Sabadell en la Exposición Internacional Barcelona 1929. Impremta Joan Sallent. Sabadell, 1929


(2) Carbonell, Oscar; Llonch, Montserrat; Sala, Teresa M.; Dalmases, Antoni: Exposició Internacional de Barcelona-1929. Sabadell a l’aparador del 1929. Museu d’Art de Sabadell, 1998


(3) Llonch i Casanovas, Montserrat; Deu i Baigual, Esteve; Ribé i Monge, Genís: Vendre el Producte. Ajuntament de Sabadell. 2013


(4) Publicitat apareguda al diari “El Diluvio” amb data 19 de gener de 1930


(5) Toll, Gil: La cara fosca de l’Exposición Internacional de 1929. Catalunya Plural. 2019 (16 desembre)




 



 

 

Comentaris

  1. Ostres Jeroni, no només t'informo que seguiré el teu blog, el qual trobo una excel.lent idea sinó que m'ha agradat moltissim aquest primer article que has publicat. Confesso que desconeixia l'origen de l'actual Fira de Barcelona i he après molts detalls interessants i curiosos. A mes l'estil fa que es llegeixi com una historia molt amena.
    Et felicito.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

SABADELL, 1920

SABADELL, 1925

SABADELL, 1930

L'EXPOSICIÓ HISPANO-FRANCESA DE 1908 I LA INDÚSTRIA DE SABADELL

PARIS 1900: SABADELL NO DESCANSA...

"PAÑOS RAMOS": LA VOLUNTAT I L'AMBICIÓ D'UN EMPRENEDOR

L'EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DEL MOBLE I DECORACIÓ D'INTERIORS DE 1923

EXPOSICIÓ INDUSTRIAL DE BARCELONA 1897 / MADRID 1897-98

SABADELL A AMÈRICA (II): EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE CHICAGO. 1893