SABADELL, 1920

 

Iniciem amb aquest article una sèrie de publicacions periòdiques on repassarem els esdeveniments socials, culturals i industrials més rellevants que van tenir lloc a la nostra ciutat en diferents anys concrets. Pensem que agrupar tots aquells fets en una sola visió de conjunt ens ajudarà a fer-nos una idea molt més aproximada de la realitat viscuda pels nostres con-ciutadans en cadascun dels anys analitzats i a convertir la història de Sabadell en quelcom més dinàmic que no pas la visió que ens ofereix narrar només esdeveniments polítics, socials o econòmics de forma aïllada o específica.

Justament per aquesta mirada global, les nostres narracions no tindran un afany d'exhaustivitat que faci inacabable el relat sinó que, ans al contrari, dibuixarem el més rellevant del moment per evitar destorbar al lector amb detalls i dades excessives. Aquest sacrifici d'informació creiem que anirà en benefici d'aquesta visió general que volem donar-li.

L'any 1920, l'any amb el qual comencem de manera atzarosa aquest viatge per la història de Sabadell, és un any complicat socialment parlant. Venim d'un 1919 conflictiu a Catalunya, des del punt de vista laboral, després de la vaga de La Canadenca a Barcelona i els seus efectes. Perquè el triomf obrer en aquesta empresa, amb l'assoliment d'una fita altament cercada com era la jornada laboral de 8 hores, referma un onada important de repressió i violència per part de les patronals i els Sindicats Lliures que amenacen no solament a treballadors sinó a la població en general. Es detenen i assassinen líders sindicals i també militants de partits d'esquerres i, de retorn, la classe obrera (tenint com a punta de llança l'anarquisme més o menys incontrolat) organitza respostes igualment sagnants donant peu a atemptats i morts entre els empresaris i entre la burgesia. El 1919 també portarà a l'escena socio-econòmica el tancament patronal (el conegut lockout) com a resposta empresarial a les vagues i al moviment revolucionari en marxa. Aquest tancament es desenvoluparia en dues fases, la primera fou un tancament parcial decretat el 26 d'octubre per la Federació Patronal de Barcelona que començaria el dia 3 de novembre i s'allargaria fins el dia 30 del mateix mes. La segona fase fou el tancament total de les empreses des del dia 1 de novembre i que finalitzaria el dia 26 de gener següent.

De fet, entre l'acabament de la primera gran guerra i l'arribada de la Dictadura a l'estat espanyol (1923) vivim un període de convulsions socials i polítiques que generen una gran agitació en un moment en el qual, a més a més, els beneficis econòmics que aquell conflicte armat havia generat a Catalunya (exportant productes tèxtils de forma molt significativa als països en guerra) comencen a retirar-se tota vegada que Europa està sotmesa en una crisi profunda per l'aturada de la producció civil, les reparacions de guerra i la mort de milions de ciutadans i ha de concentrar-se en remuntar la destrucció patida durant els darrers anys. I això té un impacte directe en les vendes industrials. Malauradament, tampoc el mercat interior peninsular va compensar aquesta pèrdua de facturació. Perquè, de fet, Espanya continua drenant recursos econòmics cap al seu propi conflicte al Marroc (la guerra del Rif) en detriment de la inversió i innovació industrials o de la creació d'infraestructures.

Aterrant la situació a la nostra ciutat, 1920 es presenta amb el mateix to de conflictivitat descrit fins ara. Com a exemple, serveixi l'estadística que ens proporciona la Memòria de la Cambra de Comerç de Sabadell d'aquests dos anys (1919 i 1920) (1). En ella es reconeix que el lockout patronal va afectar a 14.500 empleats a la nostra ciutat, una ciutat amb una població estimada de quelcom més de 37.500 persones (1920) i que es va dur a terme entre el 6 de desembre de 1919 i el 2 de febrer de 1920. D'altra banda, la mateixa Memòria identifica 14 vagues sectorials i 2 de generals entre l'1 de gener de 1919 i el 15 de novembre de 1920.

Pel que fa a la violència social, valgui recordar aquí el cas de l'industrial Antoni Cusidó el qual patiria un atemptat al seu domicili l'11 de febrer del mateix any quan esclataren dues bombes segurament de procedència anarquista. El mateix dia que també esclataren a casa de l'industrial Jaume Brullet. Dies més tard, però, tingué lloc l'atemptat més greu esdevingut a Sabadell amb l'assassinat de l'industrial alsacià Théodore Jenny. Va succeir a casa seva la nit del 22 de febrer quan l'empresari tenia 82 anys. Fou un esdeveniment mai aclarit ni en les causes ni en el desenllaç però que va significar la mort a garrot vil, el 10 de maig de 1922, de dos treballadors, Victor Sabater i Martí Colomer, afiliats a la Federació Local de Sindicats adherida a la CNT, després d'un judici sense les mínimes garanties pels acusats. Igualment, tot i que mesos més tard, el dia 8 d'octubre tindria lloc a la nostra ciutat un atemptat contra la persona de l'industrial Joan Grau i Puig (President de la Federació Patronal de Sabadell, creada el 24 de maig anterior) i el seu soci Mateu Iglesias en ésser tirotejat l'automòbil on viatjaven. 

 

Però abans d'això, el 27 de gener, i per raons totalment naturals moria a Sabadell un altre gran empresari de la nostra ciutat: Joan Brujas i Pellicer. Ell havia estat el responsable de l'inici a Sabadell de la producció d'electricitat de manera massiva amb la creació de la primera fàbrica que en produïa. Era l'any 1894 i aquesta indústria estaria ubicada a la plaça Duc de la Victòria (l'actual Plaça del Gas) en un edifici que construí Juli Batllevell i que esdevindria, amb els anys, una icona de la nostra ciutat. Joan Brujas havia aconseguit un contracte amb l'Ajuntament de Sabadell per l'enllumenat dels carrers del centre i calia una producció industrialitzada d'electricitat per fer-ho possible. Quatre anys més tard (1898) la social esdevindria La Electricidad-Brujas, Frêne, Agazzi. Joan Brujas, però, ja tenia llavors una llarga trajectòria empresarial i executiva perquè havia estat entre els fundadors del Banc Sabadell (1881), també President del Gremi de Fabricants (1897-98) i encara esdevindria President de la Caixa d'Estalvis de Sabadell des de 1912 fins la seva mort. 

 

Continuant amb el fil econòmic i industrial, el dia 14 febrer, Josep Paloma Marcet (terrassenc, nascut al 1878), Rafael Estany Baqués i un tercer soci, Benet Vidal Falguera, constitueixen a Sabadell i per un periode de cinc anys prorrogables la firma Paloma, Estany y Cía. dedicada a fabricar teixits de llana, cotó i mescles i que tindria el seu domicili social al carrer Cruz, 113. Fou dotada d'un capital inicial de 6.000 ptes. Cinc anys més tard, els dos socis majoritaris es separen per donar lloc a les socials Rafael Estany y Cía (carrer Creuta) i Paños J. Paloma (establerta al carrer Tres Creus, 161 i després al carrer Argüelles el qual a partir de 1939 es dirà carrer Sallarès i Pla). 

Per cloure aquest apartat destacarem breument alguns casos de constitucions i desaparicions d'altres societats industrials (la Memòria esmentada de la Cambra de Sabadell destaca la creació aquest any de 41 societats, la modificació o rescissió de 5 societats i la disolució d'altres 30 societats més):

1. Vicenç Margarit, mecànic provinent de l'empresa Baciana, Sanahuja y Margarit (la qual abandona l'any 1910) i que havia creat VIMAR com a marca l'any anterior, modifica la seva raó social a Margarit e Hijo.

2. Silvestre Romeu Fatjó, fill de Joan Romeu Voltà (traspassat l'any anterior) modifica la raó social heredada del pare i la converteix en Hijo de Juan Romeu Voltà.

3. La mort de Pablo Pierre Zwilling obliga a la seva vidua, Anna Gorina i Oriach, a fer-se càrrec dels negocis del marit. No seria fins tres anys més tard que la denominació social reflexaria aquest canvi tot substituint la raó original per la de Viuda de Pierre.

4. Neix Manuel Corominas y Cía, successora de la societat que havia estat creada per Manuel Corominas Ferret i el seu cosí Zenón Corominas Camps, mort l'any 1916.

5. La familia de Joan Sallarès Deu (mort al 1914) construeix un complex fabril al barri de Gràcia (carrer Cellers cantonada Viladomat) on s'ubicaran ells mateixos i la societat creada aquest any Hilados Mohair (hereva de Sucesores de José Corominas) i que seria adquirida temps després per La España Industrial. 

6. El dia 3 d'octubre la societat Paños Ramos, propietat de Guillermo Ramos León i amb fàbrica ubicada també al barri de Gràcia de Sabadell, obre la seva primera sucursal fora de Catalunya a Madrid, al carrer Cava Alta, 44. Amb posterioritat, aquesta empresa disposaria (a més a més de les seves dues botigas a Barcelona i aquesta de Madrid), de noves sucursals a Granada i Bilbao.

7. Es disol la societat Llagostera i Sampere. Joan Llagostera i Balcells havia mort al 1914 i el seu soci, Pere Sampere i Juanico, en seria el continuador fins a la seva mort al febrer de 1930. La seva filla Avel.lina Sampere i el seu marit, Esteve Relat (més tard, Alcalde de Sabadell) agafarien el testimoni tot convertint la raó social del pare en Pedro Sampere Juanico, Sucesor l'any 1931. 

També hem de fer referència obligada a un esdeveniment tràgic que va tenir lloc el 21 de juny quan alguns vagons d'un tren procedent de Terrassa perderen el control i acabaren xocant contra un tren ramader al barri de Gràcia de la nostra ciutat provocant la mort de cinc persones mentre que quatre més resultaren ferides.

Esportivament parlant, els dos equips de futbol de la nostra ciutat han tingut aquesta temporada 1919-1920 una sort ben diferent entre si. Així, mentre el C.E. Sabadell aconseguirà el sots-campionat de Catalunya, l'Atlètic Futbol Club quedarà com a darrer equip en la classificació de la categoria Primera B i, a més a més, perdrà el partit definitiu per salvar la categoria contra el F.C. Martinenc. Aquesta derrota farà que el sabadellenc baixi a Segona Categoria per a la propera temporada 1920-1921.

El divendres dia 6 d'agost comença la Festa Major d'enguany que s'allargarà fins el dia dimarts, dia 10. El cartell que l'anuncia ha estat obra del pintor paisatgista Joan Vila i Puig qui va guanyà el concurs per realitzar-lo. Vila i Puig està pràcticament acabat d'arribar de Paris i de presentar una obra (un retrat a l'oli) a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Enguany la Festa Major contarà amb un envelat addicional a l'oficial del Catalunya Park i que s'ubicarà al camp de futbol de l'Atlètic (2).

El 30 d'octubre d'aquest 1920, Francesc Layret funda a la nostra ciutat la revista L'Avenir. Setmanari d'Esquerres, una publicació que seria la capçalera del Circol Republicà Federal local. Layret, home contundentment republicà, mantenia una forta vinculació amb Sabadell i el seu moviment republicà des que fou elegit diputat a les Corts espanyoles per la seva circumscripció a les eleccions de l'any anterior (1 de juny 1919). Layret seria salvatgement assassinat a la porta de casa seva a Barcelona el dia 30 de novembre per membres dels Sindicat Lliure. A conseqüència d'aquest fet, el districte de Sabadell va ser convocat a noves eleccions el dia 19 de desembre per a la substitució de Layret com a diputat. Un altre gran personatge presentarà la seva candidatura per cobrir el lloc de l'advocat. Seria Lluis Companys, amic íntim de Layret i el seu substitut com a director de L'Avenir des de la seva mort. No obstant, Companys no va estar present durant la campanya electoral doncs es trobava empresonat a Maó des que el mateix dia de l'assassinat de Layret havia estat detingut pel governador de Barcelona, Severiano Martinez Anido, al costat d'altres 63 polítics d'esquerra i sindicalistes. Les eleccions les guanyarà Companys davant els altres dos candidats, l'industrial sabadellenc Enric Turull i Comadran (representant de la Unión Monárquica Nacional) i Manuel Folguera i Duràn (representant de la coalició de dretes Bloc Nacionalista, encapçalat per la Lliga Regionalista però que contava amb d'altres formacions i moviments conservadors).

Abans de la repetició d'eleccions a la nostra demarcació, en concret el dia 29 de novembre, per reial ordre, és nomenat Alcalde de la ciutat l'industrial monàrquic Antoni Cusidó (el de l'atemptat del mes de febrer) tot substituint Pere Pascual Salichs (Liga Regionalista). No obstant, la presa de possessió del nou Alcalde no va arribar a produir-se per la gran oposició que aquesta imposició va desencadenar en el sí del mateix consistori. Cusidó va haver de dimitir el 10 de desembre.

Afortunadament, entre tant conflicte i enfrontament, la cultura sempre aconsegueix fer-se un espai per reixir. Així, La Colla de Sabadell (formada per Francesc Trabal, Joan Oliver, Antoni Vila Arrufat, Joan Prat, Josep M. Trabal, Lluis Parcerissa, Miquel Carreras, Ricard Marlet i Joan Garriga) havia estat creada l'any anterior i aquest any 1920 comença a activar iniciatives i propostes més o menys agosarades per sacsejar l'ambient cultural de la ciutat. Una d'elles està vinculada a la realització d'una conferència de Francesc Trabal a l'Acadèmia de Belles Arts al mes de desembre d'aquest any. A partir de la mateixa, i en pocs mesos, s'activa la creació de l'Associació de Música de Sabadell, una entitat que seria responsable de portar a la nostra ciutat intèrprets com ara Pau Casals, Arthur Rubinstein o Andrés Segovia.

També en clau cultural, l'any 1920 ens portaria als inicis del que esdevindria l'Acadèmia Miralles, de Dolors Miralles. L'any anterior, la Dolors havia estat treballant com a mecanògrafa (la primera a Sabadell) per a tercers i ara començaria a impartir classes. Això la portaria al 1921 a la fundació oficial de la seva Acadèmia Mecanogràfica que a l'any següent es completarien amb classes de Comerç. L'Acadèmia pròpiament dita seguirà el mètode educatiu Montessori (educació oberta que respecte el desenvolupament individual de l’infant) i la rítmica plàstica de Jacques Dalcroze.

 

Com anècdota destacarem que fou aquest mateix any que avui ens ocupa la data en què el recobriment de majòliques de la façana del carrer Sant Antoni Maria Claret de la farmàcia del doctor Josep Argemí i Calvet va ser col.locat. Era obra del nostre artista Modest Casademont. La segona entrada a l'establiment, la del carrer del Pedregar, fou habilitada l'any següent.

A les acaballes de 1920, concretament l'1 d'octubre, el món cultural local assisteix a un altre miracle enmig d'un panorama tan negatiu com el que hem descrit per aquest any. En referim a l'aparició de la revista Garba, fundada i dirigida per Josep Cardona i Agut i que es dedicaria (amb periodicitat quinzenal) a l'art i la literatura. La revista, però, tindrà una curta però intensa vida perquè va deixar de publicar-se de forma regular al desembre de 1922.

Finalment, seria important destacar alguns dels naixements de personatges clau de la nostra ciutat que tingueren lloc aquest complicat i conflictiu 1920. Com hem dit al començament, tampoc en aquest apartat serem exahustius i tan sols esmentarem alguns dels que pensem que són rellevants de portar a aquest retrat que estem construint:  

* 6 de febrer: neix Agustí Masvidal qui esdevindria farmacèutic i dibuixant

* 9 de febrer: neix Josep-Miquel Sanmiquel i Planell. Seria un dels fundadors de l'Opus a Sabadell i empresari i personatge implicat en moltíssimes vessants de la vida social i econòmica de la ciutat. Tinent d'Alcalde de Cultura i Director de l'Escola d'Arts i Oficis, Membre del Consell d'Administració de Caixa d'Estalvis de Sabadell i President de Belles Arts, entre d'altres.

* 27 de maig: neix la Maria Salvo la lluitadora antifranquista que moriria l'any 2020 amb cent anys.

* 3 de juny: neix Joan Vila i Casas (conegut com a Joan Vilacasas) que seria pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista sabadellenc.

* 2 de novembre: neix Enric Casassas i Simó que esdevindria un reputat químic i pare del poeta Enric Casassas i Figueres

Aquest convuls any 1920 acabaria, per fi, i el panorama de conflictivitat laboral i social que hem descrit aquí minvaria significativament l'any següent però, malauradament, no per una millora de les condicions generals de l'economia i de la ciutat sinò, ans al contrari, degut a l'existència de taxes d'atur que superaven el 56% en el sector tèxtil i que obligarien als obrers a reduir les reivindicacions (3). L'origen de tot plegat era la crisi econòmica esmentada a l'inici com a conseqüència de la caiguda de la demanda externa i interna i aquesta s'allargaria fins a 1924, moment que començaria la recuperació. Però la repressió política contra l'obrerisme i la lluita social no finalitzaria en acabar 1920. Més aviat a l'inrevés, perquè l'anomenada Llei de Fugues (idea del governador civil de Barcelona,  Severiano Martinez Anido) que permetia a les forces d'ordre públic disparar contra detinguts que intentessin fugir de la policia (i que començaria a aplicar-se contra membres del moviment obrer o contra anarquistes) arribaria al seu punt de màxima aplicació l'any 1921 i estaria en ple vigor fins al 1923.

I en aquest panorama de crisi i repressió s'arribaria al cop militar de Primo de Rivera al setembre de 1923, que en aquell moment era el Capità General de Catalunya. A Sabadell, aquest cop militar contaria amb suports locals en les figures de Plàcid Marcet i el seu fill Josep Maria Marcet Coll (futur Alcalde de la ciutat) i l'Alcalde imposat pel dictador, Esteve Maria Relat Corominas.

Però les conseqüències de tot plegat i com afectarien a la vida i la gent de la nostra ciutat seran desenvolupades de manera més àmplia en una propera entrega.

 

 

NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor.

(1) Memoria sobre la vida industrial y comercial de su demarcación durante los años 1919 y 1920. Imprenta Canals y Vila, S. en C. Sucesores de Juan Comas. Sabadell.

(2) La Festa Anunciada. Cartells de Festa Major de Sabadell. 1905-1939. Museu d'Art de Sabadell. 2003

(3) Luque i Fernàndez, Rafael: La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900-1923. Arraona: revista d'història, 2000