SABADELL, 1925

En aquest any de 1925 ens trobem immersos en la dinàmica repressiva imposada de forma gens dissimulada per la dictadura de Primo de Rivera contra els moviments i partits d'esquerres (la CNT passa a la clandestinitat al maig de 1924) i el nacionalisme català. La cobertura legal a tota aquesta repressió contra el catalanisme (polític o cultural) l'ofereix una de les primeres mesures d'excepció que prendrà el directori militar mitjançant la promulgació d'un decret anomenat de "Repressió del Separatisme" que castigava els atacs a la unitat d'Espanya i l'ús del català i la senyera dins les institucions públiques (18 de setembre de 1923). Només divuit mesos després del pronunciament militar, al març d'aquest 1925, el general dissol la Mancomunitat de Catalunya tot traint el compromís contret amb la Lliga Regionalista de no fer-ho si aquesta força política donava suport al cop militar i, a més a més, tot presidint-la l'espanyolista Alfonso Sala. Josep Puig i Cadafalch, el darrer President membre de la Lliga, decideix d'exiliar-se immediatament.  Són prohibits l'Orfeó Català i l'Institut d'Estudis Catalans i les celebracions i diades amb accent nacional. Aquest és el context polític que es viu a Catalunya l'any que abordem en aquest article.

A nivell econòmic, l'autarquia i el proteccionisme imposats per la dictadura es tradueixen en una aparent bonança econòmica de la mà d'un pla d'obra pública (carreteres i infraestructures hidràuliques, bàsicament) d'abast estatal que ocupa grans quantitats de treballadors. En paral.lel, s'inicia la creació dels grans monopolis nacionals en comunicacions (Telefònica Nacional de España neix al 1924) o hidrocarburs (CAMPSA ho fa al 1927) que marcarien el període d'economia elitista i semi-estatalitzada tan característica de l'estat espanyol. No obstant, la pesseta perdrà valor davant les divises més importants i tot el gran muntatge de l'obra pública esdevindrà un gran dèficit econòmic pels comptes de l'estat que aquest acabarà assumint. Ningú ho espera encara però està clar que aquesta situació no seria el millor punt de partida per enfrontar la gran crisi de 1929 que s'acosta.

Portant el focus dels esdeveniments més rellevants d'aquest any a un nivell universal, en destacarem dos perquè s'arrengleren amb el totalitarisme imperant a Espanya i anticipen el curs que prendrà la història en el que restava d'aquesta dècada i les dues següents. Em refereixo, en el primer dels dos, a la supressió del Parlament italià per part de Mussolini que durant tot aquest any 1925 i el següent legislaria per desmuntar el règim democràtic i parlamentari existent fins a convertir-se ell mateix (amb la llei de 24 desembre 1925) de facto en dictador del país gràcies als poders il.limitats que l'atorgava el nou marc jurídic imposat.

El segon esdeveniment seria, de moment, més simbòlic però aviat adquiriria valor dramàtic per allò que representaria la seva activació en la política real d'Alemanya. Parlo de la publicació el dia 18 de juliol d'aquest any del llibre "Mein Kampf" d'Adolf Hitler.

 En l'àmbit estrictament sabadellenc, l'any 1925 comença amb la mor d'un industrial emblemàtic de la nostra ciutat. El 14 de gener traspassa Josep Gorina i Pujol, fill de Joan Gorina i Morató i hereu de la seva societat des de la mort d'aquest (1886) i quina raó social es mantindria amb el nom del fundador fins que al 1921, Josep la converteix en "Juan Gorina e Hijos, Sucesores". Josep Gorina havia estat President del Gremi de Fabricants de Sabadell i de la Cambra de Comerç i un dels industrials presents en la fundació del Banc Sabadell al 1881. També seria President de la Caixa de Pensions i membre de la Junta d'Administració de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de la nostra ciutat (1).

 

Un segon decés que mereix ser recordat aquí té lloc el 24 d'abril quan mor a Barcelona el farmacèutic i químic industrial Francesc Benessat i Folch nascut a Sabadell al 1848. Havia estudiat a l'Escola Pia de la nostra ciutat i llicenciat en Farmàcia a Barcelona l'any 1870. Havia col.laborat amb "La Renaixensa" i havia estat membre del Primer Congrés Catalanista al 1880. Va morir solter.

Seguint el fil empresarial, aquest també és l'any de la constitució (amb un capital social inicial de 100.000 ptes.) de l'empresa "Industrias Electromecánicas Xipell y Cía SC" per dedicar-se a la construcció i reparació de maquinària de precisió i electromecànica. Antoni Xipell i Pagès, antic aprenent a "La Electricidad S.A.", havia creat la base d'aquesta societat al 1917, passant a denominar-se dos anys més tard "Industrias Electro Mecánicas". 

 

Enguany també apareixeria "Camps Hermanos", amb el despatx ubicat a la Carretera de Molins i que es dedicaria als teixits de llana per a home, i es crearia al carrer Concepció, 46 la impremta "Fàbregas i Martí. Successors de J.G. Montaner" que ampliaria el panorama dels editors sabadellencs que viuen, aquest 1925,  un magnífic moment d'expansió.

 

A l'octubre es dissoldrà la societat "Lluch y Alavedra", fent-se càrrec dels actius i els passius el Sr. Fèlix Lluch Baqués, qui continuarà la mateixa activitat sota el nom de "F. Lluch" ubicada al mateix domicili social del carrer de la Indústria que l’anterior.

 

El 1925 també marca l'inici de la creació de la xarxa de representants de "La Electricidad S.A." a l’estat espanyol amb la incorporació de R . Corbella a Madrid en la delegació que s'obriria al carrer Marqués de Cubas, 5. I també a la ciutat de Madrid "La Maquinista Hispano Inglesa S.A." començarà a exercir aquest any de distribuïdor exclusiu de la nostra empresa "Menna Claramunt y Cía" que l'any següent obtindria la medalla de plata en l'Exposició Nacional de Maquinària de la capital espanyola.

Al mes d'octubre, els dos socis principals de la firma "Paloma, Estany y Cía", Josep Paloma i Rafael Estany, donen per acabada la seva societat conjunta i esdevenen empresaris individuals. Estany funda "Rafael Estany y Cía" i s'estableix al carrer de la Creueta i Paloma primer s'ubicarà al carrer Tres Creus per passar posteriorment a ocupar la que seria la seva seu definitiva al carrer Argüelles (amb posterioritat a 1939, carrer Sallarès i Pla) amb la seva empresa "Paños J. Paloma".

 

Finalment, i després de molts esforços, es constituirà aquest any a Manchester la societat "Casablancas High Draft Co." que tenia com a objectiu explotar a Anglaterra les patents i invents de Ferran Casablancas. No seria l'únic país on es crearien societats de similars característiques que convertirien "Filaturas Casablancas" (creada al 1915) en una autèntica multinacional d'origen sabadellenc.

Malauradament, 1925 també marca el final d'activitat per la impremta de J. Comas que havia traspassat el negoci que va fundà al marit d'una seva afillada al 1919.

En el terreny polític local, l'Alcalde imposat per la dictadura, Esteve Maria Relat, actua sota la tutel.la dels Marcet (pare i fill) i desplega una acció de govern que aviat es veurà abocada a tota mena de corrupcions i embolics. Al mes de febrer (dia 26), es decideix municipalitzar els serveis de construcció del nou mercat de la ciutat, la xarxa de clavegueram i la de pavimentació dels carrers, àrees que obrien pas a favoritismes en les concessions i a mercadeig de favors polítics. La sortida de regidors de la Lliga i d'altres formacions és continua i la seva substitució és immediata i reservada exclusivament a membres de la "Unión Patriótica", el partit fundat pel dictador a l'abril de l'any anterior amb el lema "Patria, Religión, Monarquia" i que es nodriria bàsicament d'elements dels Sindicats Lliures i del partit "Unión Monàrquica Nacional". A la nostra ciutat, aquesta formació tindria quatre homes forts: en Plácido Marcet Datzira (a quin domicili té lloc la fundació de la UP el 23 de setembre de 1924), el seu fill José Maria Marcet Coll (qui seria alcalde franquista de la ciutat), l'esmentat Esteve Maria Relat i Enrique Serradell Pascual. La simbiosi entre el partit i el poder municipal ho demostra el fet que la seva primera seu es fixés dins les mateixes dependències de l’Ajuntament. Sabadell respira un ambient de misèria moral i degradació social que, lamentablement, es tornaria a repetir en d'altres moments històrics. 

 

Dins el terreny més social i cultural, permeteu-me que esmenti, sense cap ànim d'exhaustivitat, alguns dels esdeveniments dels quals n'he tingut coneixement i que marcaren l'any en curs.

Al mes de març apareix el primer exemplar (març-abril) del Butlletí del Centre Excursionista "Sabadell", una publicació que seria pròpia del Centre per primer cop en la seva història i que perduraria fins l'any 1937 i que el Centre compaginaria amb l'edició de llibres, revistes i catàlegs i guies.

 

El dia 4 d'abril, Sabadell viu una experiència autènticament innovadora. Un conciutadà nostre, Ferran Llàcer i Carreras i el pilot Josep Canudas i Busquets aterren a l'aeròdrom de Ca N'Oriach procedents del Prat de Llobregat tot inaugurant oficiosament l'activitat aeronàutica a la nostra ciutat (l'any 1919, però, ja havia tingut lloc l'aterratge d'una avioneta pilotada per Manuel Colomer a la Creu Alta i, en concret, a l'anomenat "Camp d'en Gorina"). Aquell vespre de dissabte, en Canudas oferiria una conferència al Centre Excursionista del Vallès de la Rambla, 75 (antiga seu del Centre Català) tot mostrant fotografies aèries de Sabadell preses aquell mateix dia.

Narcís Giralt i Sallarès (fundador i Director de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell) és homenatjat el 3 de maig amb motiu de la concessió de la Gran Creu d'Isabel la Catòlica. Lamentablement, poc mesos després (el dia 8 de setembre) moriria a la nostra ciutat a l'edat de 79 anys.

Enguany, la intervenció de l'Ajuntament en la Festa Major (celebrada des del 31 de juliol al 4 d'agost) es limitaria a la realització del concurs públic per a la tria del cartell tot deixant en mans privades la publicació dels programes. El concurs fou guanyat per Àngel Galán.

El Club Esportiu Mercantil (anomenat així perquè fou fundat per una colla d'alumnes i professors del Col.legi Mercantil de Sabadell) serà inscrit oficialment enguany (malgrat haver nascut al 1913) a la Federació de Futbol amb el seu nom de Mercantil SC.

I dos negocis diferents entre si però emblemàtics per a Sabadell naixerien sobre aquests mesos. Serien la Impremta de Josep Figuerola (Plaça Major, 25) i el Forn de Sant Jaume al barri de Covadonga de la nostra ciutat.

L'edifici del servei de correus local, fins aquest any ubicat a la Plaça de les Marquilles, és traslladat al carrer de Víctor Balaguer (actualment, carrer del Sol).

Aquest 1925 també serà l'any que veurà la llum el primer exemplar d'"Edicions La Mirada", projecte creat al setembre de l'any anterior per la Colla de Sabadell en el marc de la masia el Marquet de les Roques, una edificació medieval que fou totalment restaurada al 1895 per l'avi del poeta Joan Oliver, també membre de la Colla. La col.lecció estaria dissenyada per Ricard Marlet i aquest primer exemplar era l'obra de Francesc Trabal "L'any que ve" que seria il.lustrada pel mateix autor i d'altres membres de la Colla i que publicaria la Impremta Joan Sallent. En total, veurien la llum divuit exemplars dins aquesta col.lecció.

I Joan Sallent també seria l'editor del segon i darrer "Almanac de les Lletres" (la primera publicació fou l'any anterior i ambdues contaren amb el patrocini de l'industrial Joan Llonch i Salas). Després de les crítiques rebudes per l'Almanac en la seva primera aparició l'any anterior, crítiques entre d'altres d'Armand Obiols, l'edició d'enguany veuria molt restringida la participació d'artistes i literats, cosa que esdevindria un problema crític per a la continuïtat del projecte. Joan Sallent també iniciaria enguany  la publicació de la històrica "Biblioteca Sabadellenca" (actuant com a patrocinadora de la mateixa la Lliga Regionalista) i que de la mà del seu Director, Joan Costa i Déu, sobreviuria fins a 1936 tot assolint un rècord en nombre de títols publicats: trenta-dos volums (4).

 

I donarem una dada final del món editorial tot esmentant la publicació per part de la Llibreria Sallarès  de l'obra de Marian Burgués "Estudis de terrissa catalana". El contingut el constituïa un recull de material exposat en diferents conferències de l'autor i també una revisió de diferents centres terrissaires catalans i les seves tècniques i anàlisi de materials.  

 

 

La posta en funcionament del tram entre Sabadell Estació i Sabadell Rambla del ferrocarril de Sarrià el dia 21 de setembre va permetre acabar, finalment, la línia del Vallès i arribar fins el mateix centre de la nostra ciutat. Fou un tram soterrat (túnel construït per Francesc Bas Izard i acabat el 22 de febrer) després de llargues i complicades negociacions i gestions amb Madrid en les quals va destacar la figura de l'empresari i dirigent polític republicà-federal, Jaume Ninet. La construcció d'aquest túnel esdevindria un moment històric pel futur de la paleontologia a la nostra ciutat, tota vegada que les excavacions van posar el descobert diverses troballes de gran interès científic. El Pare Pere Rimblas i Vencenç Renom foren els responsables d'aquests estudis.

Vicenç Serra i Prat, fill de Puig-Reig i mestre de professió, obrirà a Sabadell el seu conegut "Centre d'Estudis Serra", en actiu encara avui dia.

I per tancar aquesta ràpida repassada, direm que a les acaballes de l'any, al desembre, deixa de publicar-se "L'Avenir" per prohibició de la dictadura. "L'Avenir" havia estat la revista setmanal portaveu del Centre Republicà Federal i estava al carrer des d'octubre de 1920. Francesc Layret havia exercit de Director fins el moment del seu assassinat pels Sindicats Lliures al 1920 i Lluis Campanys ho seria després en substitució de Layret.

Però l'any encara no acabaria sense proporcionar-nos noticies de transcendència per a la nostra ciutat. Així, el 21 de desembre morirà Manuel Ribot i Serra, personatge de gran rellevància en la vida cultural i intel.lectual de Sabadell. Amb la seva desaparició, Ramon Torner i Tort es farà càrrec de la Direcció de la "Revista de Sabadell" que ell mateix publicava com a propietari de la impremta Torner.

 

El dia 30 tindria lloc el nomenament d'Enric Cassassas com a Sots Director de la Secció d'Ensenyaments Generals de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell. Aquesta era una de les tres seccions en les quals s'havia organitzat l'Escola després que el Patronat decidís repensar el centre. Les altres dues seccions eren la d'Ensenyaments Industrials, on figurava com a Sots Director Joan Cortada, i la d'Ensenyaments Artístics amb Joan Vila Cinca com a Sots Director. El nomenament de Cassassas (incorporat aquell mateix any a l'Escola com a professor de gramàtica catalana i castellana) no fou, però, ben acollit pel claustre de professors tota vegada que criticaven que aquest hagués estat escollit sense ser llicenciat universitari.

L'any 1925 acaba, l'any en el qual el nostre Hospital i Casa de Beneficència disposaria per primer cop de sala d'operacions i l'any que a la Mútua Sabadellenca hi accedeix com a Director el doctor Josep Trueta i Raspall després de la destitució d'Emili Moragas o l'any en el qual la dictadura espanyola aconsegueix el primer triomf a la seva guerra colonial al Marroc (desembarcament d'Alhucemas, 8 i 9 de setembre). Malgrat el règim feixista, l'economia sabadellenca reeixirà i esdevindrà un factor clau del desenvolupament de la ciutat i els seus habitants i aviat disposarà d'una nova oportunitat per a reivindicar la seva vàlua industrial amb l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). En paral.lel, els nostres conciutadans d'origen espanyol creixeran en nombre per abastar les demandes de la indústria. Aquest any que acaba, ja arriben a gairebé el 16% (sobre una població total de 37.600 habitants) (5). Ells seran la peça fonamental que farà possible l'expansió de la mateixa ciutat i la seva indústria. Però això serà objecte d'un proper article.

 

 

 

NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor.

(1) Nomenclàtor de Sabadell

(2) www.sabadell_aviació_historia.com

(3) Luque i Fernàndez, Rafael: La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900-1923. Arraona: revista d'història, 2000

(4) Vegi's, Matin i Berbois, Josep Lluis: La Biblioteca Sabadellenca. Una editorial al servei d'un partit. Els Marges 80, tardor 2006.

(5) Deu i Baigual, Esteve: La indústria tèxtil llanera de Sabadell 1986-1925. Nova Biblioteca Sabadellenca. 1990