"PAÑOS RAMOS": LA VOLUNTAT I L'AMBICIÓ D'UN EMPRENEDOR

Guillermo Ramos León, fundador de l'empresa que portaria el seu nom, podria qualificar-se d'autèntic home fet a sí mateix però en versió dels segles XIX i XX, a cavall dels quals hi viuria. Aquesta actitud i valentia que el personatge que ens ocupa va fer créixer durant la seva vida ha motivat el nostre interès per tractar-lo de manera més o més extensa quan, en realitat, no va tenir vinculació personal amb la nostra ciutat. No obstant, el trasllat a Sabadell de la producció que el seu negoci de comercialització de teixits va requerir i l'extensió de la seva presència industrial a la ciutat han merescut la nostra atenció.

Guillermo Ramos va néixer a la petitíssima població soriana de Las Fuesas al 1857 però acabaria essent fill adoptiu de la veïna Fuentes de Magaña (avui dia, un nucli amb menys de 80 habitants) (1). No obstant, les dificultats per guanyar-se la vida en aquest entorn van obligar Guillermo a emigrar. El destí escollit (ignorem els motius concrets) fou Barcelona. Sembla que això devia succeir cap a finals de la dècada de 1870. Una font periodística de 1921 (2), però, afirma que el negoci que faria conegut al nostre protagonista va constituir-se al 1870 cosa absolutament improbable perquè en aquesta data Guillermo Ramos tindria només 13 anys. El més probable és que la data aproximada més realista seria pensar que el naixement d'aquesta empresa es situés al voltant de 1883. Almenys, així ho indica alguna publicitat dels anys '50 de la pròpia companyia.

Com es pot veure, però, aquests inicis són més aviat confosos per la manca de dades concretes. I és per això que haurem de reconstruir la progressió primerenca d'aquest jove emigrant amb només algunes pistes. La primera és que l'empresa de Sabadell que figuraria com a proveïdora inicial de Ramos fou creada cap al 1880. En aquell moment, Guillermo tindria 25 anys i no podem assegurar que a una edat tan prematura ell pogués haver adquirit una empresa en propietat. Però aquesta data coincidiria amb la posada en marxa del Vapor La Farinera (en l'entorn dels carrers Covadonga, Alfons Sala i Comte Reus de Sabadell) que segons documents de les matrícules industrials iniciaria al 1880 la seva activitat (havia estat construït al 1877).  Allà podia, perfectament, haver llogat espai i maquinària per a la elaboració del teixit. Segons hem constatat (3), Guillermo Ramos ja s'identifica en aquest espai i a partir de 1893 hi figura amb 5 telers jacquard que passarien a 2 al 1911 i que es mantenen en aquesta quantitat fins el 1920. No obstant, la primera aparició de Guillermo al llibre de matrícules industrials de Sabadell es produeix el 1890 amb dos teler mecànics i amb adreça coneguda al carrer B. Pedregar de la nostra ciutat.

 

La segona pista, però, ens porta a l'any 1894 quan el seu nom apareix associat a una sastreria del carrer Hospital, 27-29 de Barcelona. Efectivament, aquest emplaçament seria, anys més tard, la seva primera botiga i magatzem de gènere a la ciutat comtal. I aquesta adreça també apareix a la darrera pista que consolida l'activitat del nostre emprenedor a la capital catalana, doncs l'any 1903 Guillermo Ramos ja és identificat en aquella adreça com a fàbrica i magatzem de panys (4).

Guillermo Ramos es casarà a Barcelona amb Isabel Vilaplana Alayo en una data que no ha estat possible documentar com tampoc ho ha estat per a la persona d'Isabel, una barcelonina de la qual no disposem de més informació ni sobre el seu origen ni les seves vinculacions. I el matrimoni s'instal.laria a la mateixa ciutat, raó per la qual no trobarem altra vinculació, com dèiem al començament, de Ramos amb Sabadell que no sigui mitjançant la propietat de l'empresa productora dels seus panys. 

 

Malauradament, però, el 24 de juliol de 1920, Isabel mor de forma prematura i deixa a la parella sense descendència. Tot i la desgraciada desaparició de la seva esposa, Guillermo Ramos no atura el ritme expansiu i de creixement de la societat creada per ell. Perquè gairebé tres mesos després del traspàs d'Isabel (el dia 3 d'octubre), l'empresa inaugura la seva primera sucursal fora de Barcelona. En concret, ho fa a Madrid on localitza la nova botiga al carrer Cava Alta, 44, en el tradicional Madrid dels Àustries, al popular i comercial barri de La Latina, un lloc adient per desenvolupar el negoci minorista de venda de robes que caracteritzaria aquesta empresa.

Dos anys més tard, el 14 de juny de 1922, la botiga del carrer Hospital a Barcelona no respon als interessos comercials de la marca i aquesta trasllada el seu aparador principal al carrer Pelai, 10. És un carrer que ofereix una major visibilitat i permet ser realment un reclam comercial de primer ordre.  No obstant, la botiga del carrer Hospital es continua mantenint com a magatzem i botiga al detall. I coincidint amb aquest enfocament més marcadament comercial, la raó social es modifica per la de Paños Ramos (mes de juliol) que respon millor a la seva naturalesa i incrementa la memorabilitat de la marca pel client alhora que constitueix  un element de publicitat més breu i de major impacte.

 

 

Els anys 1926 i 1927, Guillermo Ramos es dedica a patentar les marques per les quals serà reconegut comercialment. Així, al 1926 presenta petició de patents números 63.998 (classe 42) i 63.999 (classe 43; aquesta és la coneguda amb un moltó, una peça de roba i el nom comercial de la societat) que li són finalment aprovades el 13 de maig de l'any següent. Aquest mateix 1927 sol.licita la marca Pañerías Pelayo (66.779) que li és concedida el 13 juny sota el nom comercial de Nuevas Pañerías Pelayo "per distingir el seu establiment destinat a la venda de teixits de totes classes, situat a Barcelona, carrer Pelai, núm. 10" (registre 9.408). El més famós logo de la marca li serà renovat el 29 de setembre de 1932. Totes les marques i logos relacionats aquí acabarien essent transferits lògicament, a l'hereu de Guillermo, Eusebio Izquierdo Ramos, el 14 d'agost de 1933 segons publicava oportunament el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial.

Òbviament, l'esdeveniment més rellevant de l'any 1929 a nivell universal, l'Exposició Internacional de Barcelona, seria aprofitat per l'empresa per disposar d'un altaveu pels seus productes i la seva marca. Així, Paños Ramos hi serà present al Palau de l'Art Tèxtil de Barcelona ocupant els stands 257 al 265. L'anècdota és que aquesta presència té lloc fora del paraigües del Gremi de Fabricants de Sabadell i fora de la seva Sala específica a l'Exposició malgrat disposar de fàbrica a la nostra ciutat. Les raons d'aquesta situació tenen a veure segurament amb el fet que la societat té el seu domicili social a Barcelona i no a Sabadell. Això explicaria no solament aquesta absència sinó també que Eusebio Izquierdo Ramos, nebot del propietari, fos membre de la comitiva sabadellenca que visita l'Exposició i l'anomenada "Sala Sabadell" a finals d'agost en tant en quant industrial de panys de la nostra ciutat associat a l'"Agrupación de Almacenistas de Pañeria" de la mateixa. Al capdavant de tal representació estava Joaquim Gual.

 

El 27 d'agost de 1931, Paños Ramos inaugura la seva tercera botiga a l'estat espanyol i, concretament, a la ciutat de Granada. La primera, lògicament, era la de Barcelona (desdoblada entre la botiga del carrer Pelai i el magatzem del carrer Hospital) i la segona havia estat la de Madrid. L'establiment de Granada es situa en ple centre de la ciutat, a la Plaza del Carmen, 27 cantonada amb carrer Navas, i el dia de la seva inauguració no es varen estalviar sorpreses i elements d'atracció que convertiren aquesta presentació en tota una celebració que s'ha recordat durant temps a la ciutat andalusa. Així, a l'aparador s'instal.la una maqueta a escala de la fàbrica de Sabadell que alimentava amb electricitat alguns mecanismes que simulaven la veritable indústria, com ara telers i d'altres màquines a banda de la il.luminació de la pròpia fàbrica. A l'interior, les grans dimensions del local lluïen amb el magnífics decorats d'Isidre Padró Vilanova, el decorador i interiorista que havia preparat la botiga de Barcelona. Aquest establiment fou restaurat molts anys després (dècada dels setanta) però abandonat finalment per traslladar-se al carrer Recogidas, 35 (5). Parlarem més tard de la importància de Granada en el desenvolupament de la social.

Hem vist que en diverses ocasions parlàvem d'Eugenio Izquierdo com a protagonista d'esdeveniment vinculats a l'empresa. I és que, efectivament, a aquestes alçades Guillermo Ramos, el fundador, té 76 anys i ha anat desvinculant-se de la primera línia de la companyia que acabarà cedint entre 1931 i 1932 al seu nebot, fins ara el Gerent de l'empresa. Eugenio és fill de la germana de Guillermo, Eustàquia. 

 

Guillermo Ramos morirà el dia 13 d'octubre de 1934 amb el problema de la successió, com hem dit, perfectament ordenat. Lamentablement, Guillermo Ramos no seria a temps de conèixer la remodelació de la botiga del carrer Pelai de Barcelona que seria re-inaugurada menys d'una setmana després de la seva mort, el dia 19 d'octubre de 1934 (6). A nivell formal, però, el traspàs del fundador va comportar la modificació de la raó social que ara adquiriria el nom de E. Izquierdo Ramos. Sucesor de Guillermo Ramos. És també en aquesta època (1934-1935) quan la delegació de Madrid és traslladada al carrer Montera 15-17. 

 

Aproximadament en aquesta meitat de dècada, Guillermo Ramos ja publicita una nova ubicació per a la seva fàbrica a Sabadell. Ho fa al carrer Madoz, 60. Aquest carrer seria conegut a partir de novembre de 1939 com a carrer Alemanya i és juntament en aquesta adreça que trobem el Vapor de Ca l'Escardat (també conegut com Vapor d'en Casanovas o d'en Joaquim l'Escardat) i que esdevindria amb els anys l'empresa Miguel Bosser S.A.

Voldria introduir en aquest moment un element que resulta essencial a l'hora d'entendre l'estratègia de vendes i comercialització de l'empresa que ens ocupa i una de les claus del seu èxit en el mercat minorista. Em refereixo concretament a la publicitat. Des de bona part dels anys '20 i, sobretot, a partir de la dècada dels anys '30 i la seva continuïtat fins pràcticament la desaparició de la marca, Paños Ramos utilitza de forma intensiva la publicitat. I ho fa en tots els fronts possibles, des de la premsa escrita (anuncis), els gadgets o petits obsequis, la ràdio (de manera recurrent a partir dels anys '40) i els esdeveniments esportius i d'altres tipus. Fomenta campanyes de descomptes (les rebaixes de tota la vida) però també inventa d'altres d'específics com les conegudes rebaixes dels divendres amb ofertes en retalls i peces. I tot plegat es tradueix en una presència continuada i habitual en la premsa escrita amb missatges directes sobre preus i sobre la qualitat dels productes. Però la dimensió autènticament professional d'aquesta publicitat esdevé a la dècada dels '40 quan Paños Ramos contracta els serveis de l'Agència OESTE S.A. propietat de Pedro Prat Gaballí. Aquesta agència portarà comptes molt coneguts com ara Artiach (principal accionista d'OESTE S.A.), Firestone, Codorniu, Hispania o Myrurgia i a les que llavors s'uniria Paños Ramos (7).

Acabada la guerra civil, l'activitat industrial torna a recuperar-se progressivament.  I retrobem Eugenio Izquierdo Ramos com a fabricant de teixits per a home ubicat al carrer San Fernando, 38 de la nostra ciutat des del mateix 1939 (8). Com hem vist abans, fins a l'esclat de la guerra la producció es localitzava al carrer Madoz, 60. El canvi es podria deure només a dues raons. O bé a un deteriorament de les instal.lacions del carrer Madoz o bé l'ampliació de les necessitats de l'empresa. En temps de post-guerra, amb la contracció de la demanda, aquesta segona opció no semblaria la més raonable tot i quedaria pendent d'esclarir una tercera possibilitat i és que les instal.lacions de Ca l'Escardat només fossin de lloguer i en acabar la guerra l'empresa del carrer San Fernando fos de propietat. Aquesta és la meva particular opinió i tot i que no disposo de més dades contrastades documentalment al respecte, aquesta possibilitat es veuria avalada pel fet que tant a l'any 1946 com a 1966 (9), en l'emplaçament del carrer San Fernando, 38 la titularitat de l'empresa figura a nom d'E. Izquierdo Ramos.

Cap a 1943-1944 (no tinc constància documental exacta), l'empresa amplia la seva xarxa comercial i obre una nova sucursal, la quarta, aquesta vegada a Bilbao.Seria al carrer Navarra, 4.

I avancem uns quants anys en la vida de l'empresa per arribar a l'any 1974, quan Paños Ramos s'estableix a la Plaza del Carmen de Granada, que no seria la darrera localització en aquesta ciutat perquè encara la trobarem, definitvament, al carrer Recogidas. Aquell mateix 1974, però, en concret el dia 1 d'agost, es constitueix a Granada la societat Paños Ramos S.A. amb un capital social entre 50.000 i 100.000 ptes. i menys de 10 empleats. Dos anys més tard (novembre de 1976) la social modifica de nou la seva denominació per dir-se Ramos.

Poc a poc, però, l'empresa va perdent impuls comercial emmarcada en la crisi del tèxtil de la dècada dels '70 que comportaria el tancament progressiu d'una gran quantitat d'empreses del sector també a Catalunya (i, de retruc, al Vallès). Moltes no van saber modernitzar les seves maquinàries i instal.lacions ni fer front a la competència europea en dissenys com tampoc a la competència asiàtica. Aquesta arribaria més tard però plantaria cara a la nostra indústria amb costos de fabricació absolutament inassolibles pels nostres industrials.

L'any 1994, la Junta de la Societat Ramos celebrada el 12 de desembre acorda traslladar el seu domicili social a Granada essent el President del Consell d'Administració Eugenio Izquierdo Gabriel. Finalment, la societat realitza el seu darrer dipòsit de comptes al 2013 i desapareix al 2014. La informació més recent sobre ella té lloc al BORME de 4 d'agost de 2015 degut a cessaments i dimissions en la social.

I acaba aquí el retrat no solament d'una empresa sinó d'una nissaga familiar i, sobretot, d'una persona (el seu fundador) esforçada, discreta, entregada i amb un enorme afany de superació i a qui la nostra ciutat deu l'agraïment d'haver-nos escollit durant dècades com a centre productiu de la seva xarxa comercial. Paños Ramos ha passejat durant molts anys la marca "Sabadell" per tota la península ajudant a convertir-la en sinònim de qualitat tèxtil.

 

 

NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor.

(1) Voldria agraïr especialment la informació de caràcter personal i familiar sobre el protagonista d'aquest article que m'han ofert tant l'Asociación de Amigos de Fuentes de Magaña com, en particular Miguel Àngel Marin

(2) El Imparcial de Madrid de 12 d'agost de 1921. No consta signatura a l'article

(3) Consultar la pàgina web d'ODISSEU.CAT sobre l'Eixampla i el Vapor La Farinera

(4) Anuario Riera. Anys 1894 i 1903

(5) Delgado, José Luis: Paños Ramos abre sucursal en Granada. Granada, Hoy. 28 de desembre 2020.

(6) La Veu de Catalunya. Edició del 20 d'octubre de 1934

(7) Quintàs Froufe, Eva: El legado del hombre que se tomó la publicidad en serio: Pedro Prat Gaballí. Aproximación a sus contribuciones teóricas y profesionales. Área Abierta, Nº 30. Novembre 2011

(8) Confirmat també a La Industria Textil-Lanera de Sabadell. Gremi de Fabricants de Sabadell. 1946

(9) Francisco Casa Aruta: Mapa Textil de Sabadell. Realitzat per encàrrec del Gremi de Fabricants de Sabadell. Dipòsit legal B 30489-66