L'EXPOSICIÓ HISPANO-FRANCESA DE 1908 I LA INDÚSTRIA DE SABADELL

L'any 1908 podia haver-se celebrat a Saragossa el centenari dels setges francesos a la ciutat de forma més o menys tradicional, amb misses, discursos i la inauguració d'algun monument més o menys patriòtic. I no és que tot això no es fes, no. Tot això va succeir aquell any de record heroic pels saragossans però alguna cosa va fer especial aquest aniversari. Perquè, sortosament, existien a la capital aragonesa forces, institucions i persones que opinaven que la millor manera de celebrar el passat era mirar al futur.

Explicarem avui com aquest primer centenari de la resistència dels aragonesos contra l'invasor francès va representar per la ciutat de Saragossa una oportunitat magnífica de projectar-se al futur, d'entrar en el segle XX de la millor manera possible tot respectant tradicions però apostant  innegablement pel progrés. Perquè tot això va ser i va representar l'Exposició Hispano-Francesa de 1908. 


Àlbum de l'Exposició de Saragossa 1908

 

I com no pot ser d'una altra manera, perquè a més a més això és el que justifica aquesta narració i tantes d'altres, explicarem la implicació i presència dels nostres industrials en un nou esdeveniment internacional. Perquè en tot certamen que representi una oportunitat d'associar-se al desenvolupament, una oportunitat d'intercanvi comercial i d'expandir-se a nous mercats, hi trobem empresaris sabadellencs presents. I aquesta no fou una excepció. Heus aquí la narració del que va succeir a l'anomenada Exposició Hispano-Francesa de 1908.

Tot plegat comença uns anys abans d'aquesta data. Concretament, al 1901, quan a Saragossa en comencen a plantejar alternatives per festejar el segle des dels fets de 1808 en la guerra contra el francès. Aquesta discussió tindrà materialització el dia 10 de maig de l'any següent, 1902, amb la constitució d'una anomenada Junta Magna del Centenario de los Sitios impulsada des del propi Ajuntament de la ciutat i la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i amb participació de les institucions més rellevants de la ciutat i la província.  El debat fonamental en aquesta Junta i en la societat civil era, justament com hem avançat a l'inici, sobre la naturalesa de les celebracions. I, també com s'ha apuntat, el debat finalment es va decantar per la convocatòria d'un certamen industrial i cultural que representés la idea de fraternitat i pau entre els països confrontats en la guerra de feia un segle: França i Espanya. Aquesta va ser l'opció dels sectors més progressistes de la ciutat i la regió. De fet, la idea seria coincident amb l'esperit de cooperació i concòrdia que inspiraria l'acord signat al 1904 entre Anglaterra i França i que esdevindria en la convocatòria al 1908 (i, per tant, coincident amb la de Saragossa) d'una Exposició Franco-Britànica.

L'organització de l'Exposició Hispano-Francesa (que així va acordar-se nomenar-la) va haver d'esperar fins al 22 de gener de 1907 per confirmar que l'estat espanyol atorgaria una subvenció que alleugerés l'endeutament al qual la Junta havia arribat fins el moment. La quantitat es va fixar en 2,5 milions de pessetes.



 

Amb el panorama econòmic redreçat, al març del mateix any, aquella idea d'una celebració fonamentada en valors de modernitat i futur en el context de la retrobada pacífica entre els dos països que em comentat va materialitzar-se amb la tria, per part de la Junta, d'un destacat representat d'aquell corrent progressista (republicà convençut, havia estat molt proper a Manuel Ruiz Zorrilla). Es tractava de l'industrial Basilio Paraíso Lasús que seria nomenat com a màxim responsable de l'organització de l'esdeveniment no sense polèmica inclosa que va provocar una dimissió "momentània" del titular. Paraíso era el co-propietari des de 1876 d'una empresa de fabricació de vidrieria artística anomenada La Veneciana que va arribar a disposar d'establiments a Saragossa, Madrid i Sevilla, però també era el President de la Cambra de Comerç de Saragossa des de 1893 i accionista fundador del diari Heraldo de Aragón al 1895 i Diputat a les Corts des de 1901.

El següent pas fou la tria de la ubicació pel desenvolupament de l'esdeveniment i s'acorda que serà l'horta de Santa Engràcia. Igualment, es defineixen les seccions que conformaran els productes exposats i es defineixen 10 grups: Agricultura, Indústries Químiques, Mecànica, Alimentació, Belles Arts, Art Retrospectiu, Economia Social, Indústries Diverses, Higiene i Pedagogia.

L'Exposició havia estat concebuda com la suma d'edificacions estables i perdurables i l'aixecament d'estructures transitòries que desapareguessin amb la fi del mateix esdeveniment. Les primeres estaven identificades (a banda de monuments i alguna obra civil) en tres edificis que serien construïts entre 1907 i 1908 i als  quals es destinaria una part rellevant de l'ajut rebut pel govern espanyol. Es tractava d'un edifici destinat al Museu Provincial de Belles Arts (obra de Ricardo Magdalena i Julio Bravo) amb un pressupost de 600.000 pts., un altre que allotjaria l'Escola d'Arts i Oficis, Arts Industrials i Escola Superior de Comerç (quin autor era Félix Navarro) amb igual pressupost que l'anterior i un tercer com a seu de la Institució de La Caritat i Escola-Asil (projecte també de Ricardo Magdalena) quin cost es fixà en 300.000 pts. Tot aquest complex es materialitzaria gràcies a la feina d'uns 36.000 obrers que treballarien de forma ininterrompuda per superar el retard que el projecte acumulava.

Pel que fa als preparatius de la presència de la nostra ciutat al certamen, es va crear una comissió ad hoc que vetllaria per l'organització i encaix dels expositors a Saragossa i, en concret, a la Sala Sabadell amb què contaria la nostra ciutat. Estava presidida per Laureà Tamburini (President del Gremi de Fabricants en aquell moment) i tenia com a vocals a Pablo Pierre, Arnau Izard, Ramón Molins i a Gabriel Casals com a Secretari (Casals era, a més a més, Administrador del Gremi de Fabricants). A la inauguració de la Sala Sabadell estarien presents representants del consistori municipal, el President de la Cambra de Comerç (Modest Duran) i el Secretari del Gremi de Fabricants.



 

L'any de l'Exposició, Sabadell era una ciutat d'uns 30.000 habitants que ocupava la primera posició a tot l'estat com a centre de producció de llana pura i teixits d'estam quina producció es calculava en 4 milions de kg./any. La fabricació de teixits es distribuïa en 60 edificis-fàbrica que ocupava uns 12.000 obrers (1).

La proximitat geogràfica i l'entorn conegut de la convocatòria saragossana va convertir la presència dels nostres empresaris en un esdeveniment diríem, fins i tot, que massiu. En efecte, van assistir-hi una trentena llarga (35, per ser exactes) expositors tèxtils agrupats sota la cobertura col.lectiva del Gremi de Fabricants com ja ha havia succeït en d'altres Exposicions internacionals. La relació dels mateixos és aquesta (2):

1.     Moisés Alguersuari

2.     Julián Amat S. en C.

3.     Arderius y Genís

4.     Ribera y Cusidó

5.     Juan Artigas

6.     Mateo Brujas

7.     Sociedad Anónima Sucesora de Cuadras y Prim



8.   A. de P. Capmany

9.   Benito Comellas

    Corominas y Cía

   Cortada y Roca (empresa fundada a Olesa de Montserrat però amb dipòsit a Sabadell) 

    Durán y Arús

Hijos de J. Durán

 


1  Quírico Estop

1  Llanés y Comadrán

1  Juan Gorina e Hijos

    Tomás Gorina e Hijos

    Llagostera y Sampere

 


 

    Juan Llonch y Hermanos

    Sucesores de Llonch y Sala 

    Benito Margarit e Hijos

    Molins Hermanos 

    Hijo y Hermano de J. Molins

    Moratonas S. en C. (Suc. de Juan Sallarés)

    Juan Morral

    Fidel Pagés

2  Vicente Planas

    Carlos Pujolá

    Francisco Sampere y Hermano

 


José Sallarés Déu

    M. Sanmiquel y Casablancas

 


Tamburini y Garzón

 

 

Hijos de M. Tous

 


Enrique Turull Comadrán 

José Voltá 



Però la participació sabadellenca anava més enllà dels fabricants tèxtils de la ciutat. Efectivament, també eren presents a Saragossa d'altres empreses no adscrites al Gremi de Fabricants tot i que en nombre absolutament menor. Es tractava de:

1.     Juan Comas, impressor i litògraf

 

 

2.     Josep Germà, fabricant d'anissos i licors

3.     Esteban Gabarró, constructor de carruatges i carrosseries per automòbils

4.     J. Bta. Torruella, taller de construcció de maquinària per a gas acetilè

 

5.     Jaime Masoliver, taller de muntures en jacquard, pintes i lliços

6.     Alfonso Lizé, especialitzat en lliços metàl.lics

 

 

7.     Mateo Selvas y Cía., fabricant de cardes i maquinària auxiliar tèxtil

 

 

8.    Soler y Figueras, fàbrica de cardes per a llana, estam i cotó

9.    La Pureza, de Joaquim Sabater Ferré, fabricant de pastes per a sopes

     Progresiva Soley, empresa dedicada a l'elaboració de tintures pel cabell

    Joan Vergés Rocavert, taller de construcció de maquinària

    Narciso Comas y Lloch, fábrica de persianes i taller de fusta

    Luis Chabaud, esmalts

    Viuda de Ramón Masoliver, especialitzat en mosaics hidràulics i pedra artificial.

    M. Folguera y Durán, taller de construccions mecàniques "El Vapor"

    Sucesores de Bas, maquinària tèxtil

    Sucesores de Duran Cañameras, tallers de construcció i foneria 



    Juan Vilatobà, fotògraf

Manuel Fabra, guillotines dentades

Finalment, a banda dels empresaris, van estar representats a Saragossa el Gremi de Fabricants, com a institució (presidit llavors per Josep Duran i Camps), l'Escola Industrial d'Arts i Oficis , l'Acadèmia de Belles Arts i l'Aplech Esperanto Grupo que va mantenir una exposició de venda de llibres.

És molt significatiu assenyalar que l’Escola Industrial de Sabadell portaria a Saragossa per ser exposat un magnífic tapís realitzat per un teler amb sistema jacquard donat per la companyia local Gusi, Balsach y Cía. Aquesta obra fou dirigida per Nacís Giralt i mostrava el nivell formatiu i l’exigència amb què els alumnes de l’Escola eren ensinistrats. Sota el mantell de la verge apareixen dues inicials: “G” i “B” que es pensa que podrien correspondre al dissenyador i al teixidor. L’original d’aquesta peça es conservava a la mateixa Escola però fou cremat durant la guerra civil. En queden alguns exemplars de menor tamany que l’original (24 x 11,5 cm) en algun museu i col.leccions particulars que es van fer servir com a records i souvenirs sabadellencs de l'Exposició (3).


 

Però abans d'avançar cap el moment de la inauguració, fem una breu contextualització temporal de la mateixa.

A Catalunya, aquest 1908 seria l'inici d'un període de crisi després d'haver viscut uns anys de creixement en arrencar el segle XX. Aquesta crisi (que es mantindria fins al 1912 aproximadament) tenia una triple arrel en la dependència de les compres del mercat exterior, però també en la dependència per l'adquisició a l'exterior de matèries primeres per a la indústria tèxtil i de fonts energètiques.

A Sabadell, i en un context més social, destaquem que al mes de març s'havia creat el Centre Excursionista del Vallès. I el segon tram del carrer de la Indústria (entre el carrer de la Concepció i el carrer Sant Joan) quedarà definitivament obert al 1908 mentre era arquitecte municipal Juli Batllevell, qui seria responsable de la construcció aquest mateix any de l'anomenat Despatix Lluch al nou tram del carrer de la Indústria. Igualment, aquest any veuran la llum el Condicionament Públic Municipal i el Laboratori Químic, creats amb el suport del Gremi de Fabricants.

Per la seva banda, a Barcelona, el 9 de febrer s'havia inaugurat el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. I al mes següent, s'inauguraria la famosa Via Laietana ja accessible en la seva totalitat.

I arriba el moment de la inauguració de l'Exposició Hispano-Francesa. És el divendres 1 de maig de 1908. A les 11 del matí, l'infant Carlos acompanyat per l'infant Luis Alfonso d'Orleáns, el ministre de Foment González Besada i l'alcalde de Saragossa arriben al recinte de l'Exposició per l'acte oficial. El rei Alfons XIII visitaria més tard i en diverses ocasions Saragossa però no estaria present en aquesta. De fet, no seria fins el 14 de juny que viatjaria per primer cop a la ciutat tot coincidint amb l'arribada del ministre francès de comerç, Mr. Cruppi, per a la inauguració del Pavelló de França. Aquell dia 14, no obstant, el monarca espanyol va tenir temps de visitar les instal.lacions de l'Exposició i fins i tot va aturar-se a l'edifici de les Escoles, seu de les delegacions de Sabadell i Terrassa.

 


Com dèiem, l'endemà 15 de juny, a les cinc de la tarda, i amb la presència del monarca espanyol, tingué lloc l'obertura oficial de la secció francesa. Ocupava un espai específic de 1.400 m2 que acollia 452 expositors del pais veí, una presència realment minoritària entre el total d'expositors (uns 5.000) que cobrien l'esdeveniment. El motiu, probablement, tenia més a veure amb una altra Exposició, la Franco-Britànica, que tindria lloc a Londres entre el 14 de maig i el 31 d'octubre d'aquell any i a la qual els francesos li van atorgar més rellevància que a l'espanyola, com ho demostra el desplegament de mitjans que acreditaren a la capital britànica.

La durada prevista de l'esdeveniment espanyol seria, com el britànic, fins al 31 d'octubre però segons els organitzadors l'èxit d'assistència va permetre que aquesta data s'ampliés fins el dia 5 de desembre. I si parlem d'assistència, direm que per l'Exposició de Saragossa es calcula en mig milió el nombre de visitants que van passar per les seves instal.lacions en els 7 mesos que estaria en funcionament. Difícilment comparable, però, als 8 milions de visitants que segons les dades històriques es diu que va tenir l'esmentada Exposició Franco-Britànica de Londres i amb la qual aquella va coincidir. Per tant, és fàcil entendre el paper segurament més secundari que els nostre veïns van atorgar al certamen espanyol. Bé és cert que el certamen londinenc va coincidir, a més a més, amb la celebració paral.lela dels Jocs Olímpics d'estiu a Londres la qual cosa va permetre d'incrementar de manera molt significativa el nombre de potencials visitants a la seva Exposició i va multiplicar l'atractiu per expositors i autoritats franceses.

Però retornem a la nostra actuació com a sabadellencs en l'Exposició de Saragossa. Direm, en general, que fou reconegut a la premsa de la época i a la documentació sobre el certamen (4), que la participació catalana havia estat crítica per a la brillantor i èxit d'aquella. No solament pel que fa a nombre d'expositors, sinò per la quantitat i qualitat de la participació popular catalana en esdeveniments socials, culturals i artístics paral.lels al certamen. Per exemple, la sala de l'Ajuntament de Barcelona ubicada al Palau de Belles Arts va ser molt superior al nivell general d'obres exposades en allà i va mostrar als visitants la varietat i qualitat dels fons pictòrics del seu Museu d'Art Modern. Tal fou la rellevància de la participació catalana, que el dissabte 7 de setembre s'inauguraria una Setmana Catalana a l'Exposició, acte que presidiria l'Alcalde provisional de la ciutat Comtal (Sr. Bastardas) que assisitiría amb la bandera de la ciutat escortada per la Guàrdia i Banda Municipals.

En aquest sentit i pel que fa ja específicament a Sabadell, el dia 18 de juliol sortia a les deu del vespre en direcció a l'estació de l'Arrabal de Saragossa un tren especial amb els components de l'Orfeó de Sabadell, la Cobla Empordanesa de Santa Coloma de Farners (contractada per la Secció de Propaganda de la Sardana del Centre Català de la nostra ciutat) i un gran nombre d'acompanyants i visitants de l'Exposició. El tren arribaria a destí a l'endemà, dia 19,  a dos quarts de deu del matí i serien rebuts a la capital aragonesa per una representació de l'Ajuntament de la mateixa, del Comitè de l'Exposició, Junta del Centenari, Orfeó Saragossà i Comissió de Festes de la Ciutat. A la seu de l'Ajuntament, l'Orfeó de Sabadell dipositarà la senyera i posteriorment interpretarà una pregaria a la Verge del Pilar en la basílica. A la tarda i vespre es celebrarien concerts populars amb la presència de l'Orfeó i a l'endemà, dia 20, i després de la visita a l'Exposició, els cantaires tornarien a participar en un concert i una festa per acabar tornant a l'estació aquella mateixa nit i agafar el tren de tornada que arribarà a Sabadell el dilluns, dia 21 (5).

L'Exposició celebraria la seva cloenda una freda nit de començaments de desembre (el dia 5) en un acte al Gran Casino de l'Exposició, autèntic centre social i de trobada durant la celebració d'aquesta. Com hem dit, mig milió de persones haurien passat per les seves instal.lacions i un nombre molt significatiu de personalitats polítiques de totes les instàncies de l'estat, de Catalunya i (en el nostre cas) de Sabadell, així com institucions i teixit social i cultural català i sabadellenc. I la millor noticia pels organitzadors i les institucions públiques responsables de l'Exposició seria que els comptes de la mateixa es tancarien amb un superàvit de gairebé 500.000 ptes.

Per la seva part, Sabadell també posaria punt final a una nova cita amb el món i la finestra que aquests esdeveniments representen per a la seva indústria de la millor de les maneres. Perquè aquesta Exposició Hispano-Francesa atorgaria al Gremi de Fabricants de Sabadell el Gran Premi del Jurat amb una distinció especial de cooperació per la magnífica tasca duta a terme per la nostra ciutat en voler potenciar al màxim el certamen. Per tant, de nou, aquest reconeixement al Gremi ho era també per tots els industrials acollits sota la institució que obtingueren col.lectivament la màxima qualificació possible per la qualitat dels seus productes.

I què dir de la resta d'empreses no tèxtils que hi concorrien? Doncs la veritat és que també podem estar-ne contents perquè una majoria de les mateixes obtingueren distinció. Així, Alfons Lizé, Joan Comas i Josep Germà foren premiats amb la Medalla d'Or, mentre que Joan Vergés, La Pureza, la Progressiva Soley i la Vda. de Ramón Masoliver ho van ser amb la Medalla de Plata. Esteve Gabarró, per la seva banda, es féu mereixedor del Diploma d'Honor amb Medalla d'Or.

Però no hauria de produir-se massa descans pels nostres empresaris ni massa temps per festejar els èxits obtinguts a Saragossa perquè a gairebé a un any i mig vista tindria lloc la inauguració d'un nou esdeveniment mundial que requeriria la seva atenció i la seva presència. Es tractava de l'Exposició Universal de Brussel.les d'abril de 1910 i a la qual la nostra indústria no podia faltar.

Però com sempre, deixem aquest nou episodi del periple dels industrials sabadellencs pel món per un proper relat.

 

 

 

 

 

NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor.

 

(1) Introducció al catàleg de Sabadell editat per J. Comas per a l'Exposició Hispano-Francesa de Saragossa, 1908.

(2) El Pais, Diario Republicano del dimecres, 2 de desembre 1908

(3) Carbonell Basté, Silvia i Saladrigas Cheng, Silvia. Jacquards artístichs. Teixits singulars a les col.leccions catalanes. Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. 2017

(4) Pamplona Escudero, Rafael. Libro de Oro de la Exposición Hipano-Francesa de 1908. Edición Oficina. Heraldo de Aragón. 1911.

(5) Crónica del diari El Poble Català del dia 17 de juliol de 1908

 

 

 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SABADELL A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA 1929

SABADELL, 1920

SABADELL, 1925

SABADELL, 1930

PARIS 1900: SABADELL NO DESCANSA...

"PAÑOS RAMOS": LA VOLUNTAT I L'AMBICIÓ D'UN EMPRENEDOR

L'EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DEL MOBLE I DECORACIÓ D'INTERIORS DE 1923

EXPOSICIÓ INDUSTRIAL DE BARCELONA 1897 / MADRID 1897-98

SABADELL A AMÈRICA (II): EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE CHICAGO. 1893