ORIGEN DE LA MAQUINÀRIA TÈXTIL A L’EMPRESA SABADELLENCA (II)

-






Avui us porto l’enllaç del segon article publicat al Diari de Sabadell sobre els proveïdors de maquinària dels nostres empresaris. Si bé l’article anterior estava dedicat als proveïdors estrangers, aquest publicat avui ja es refereix als proveïdors locals o de proximitat. Espero que us agradi!!

https://www.diaridesabadell.com/2020/07/18/origen-maquinaria-textil-proveidors-locals-sabadell/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

SABADELL A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA 1929

-
Imatge
Som al 20 de maig de 1929 i, finalment i després de molts entrebancs i dificultats, s’inaugura l’Exposició Internacional de Barcelona.  El dia anterior, dins el vestíbul del Palau de la Metal.lúrgia, Electricitat i Força Motriu, el bisbe doctor Miralles havia beneït l’Exposició i seguidament el seguici reial es dirigí al Palau Nacional on van tenir lloc els parlaments. Intervingué en primer lloc el Director de l’Exposició, el marqués de Foronda,  per continuar l’Alcalde de la ciutat, Baró de Viver. Després ho faria el President del Consell, Miguel Primo de Rivera i, finalment, el monarca. Barcelona ja tenia experiència en organitzar esdeveniments d’aquestes dimensions (recordem l’Exposició Universal de 1888) i era segur que no decebria els visitants i els expositors i tampoc els venedors i compradors que s’hi presentarien.    Però intentem explorar als orígens de tot plegat per explicar-nos i conèixer com hem arribat fins aquesta data. Aquesta Exposició va començar a gesta
Read more »

SABADELL, 1920

-
Imatge
  Iniciem amb aquest article una sèrie de publicacions periòdiques on repassarem els esdeveniments socials, culturals i industrials més rellevants que van tenir lloc a la nostra ciutat en diferents anys concrets. Pensem que agrupar tots aquells fets en una sola visió de conjunt ens ajudarà a fer-nos una idea molt més aproximada de la realitat viscuda pels nostres con-ciutadans en cadascun dels anys analitzats i a convertir la història de Sabadell en quelcom més dinàmic que no pas la visió que ens ofereix narrar només esdeveniments polítics, socials o econòmics de forma aïllada o específica. Justament per aquesta mirada global, les nostres narracions no tindran un afany d'exhaustivitat que faci inacabable el relat sinó que, ans al contrari, dibuixarem el més rellevant del moment per evitar destorbar al lector amb detalls i dades excessives. Aquest sacrifici d'informació creiem que anirà en benefici d'aquesta visió general que volem donar-li. L'any
Read more »

SABADELL, 1925

-
Imatge
En aquest any de 1925 ens trobem immersos en la dinàmica repressiva imposada de forma gens dissimulada per la dictadura de Primo de Rivera contra els moviments i partits d'esquerres (la CNT passa a la clandestinitat al maig de 1924) i el nacionalisme català. La cobertura legal a tota aquesta repressió contra el catalanisme (polític o cultural) l'ofereix una de les primeres mesures d'excepció que prendrà el directori militar mitjançant la promulgació d'un decret anomenat de "Repressió del Separatisme" que castigava els atacs a la unitat d'Espanya i l'ús del català i la senyera dins les institucions públiques (18 de setembre de 1923). Només divuit mesos després del pronunciament militar, al març d'aquest 1925, el general dissol la Mancomunitat de Catalunya tot traint el compromís contret amb la Lliga Regionalista de no fer-ho si aquesta força política donava suport al cop militar i, a més a més, tot presidint-la l'espanyolista Alfonso Sala. Josep
Read more »

SABADELL, 1930

-
Imatge
L'any 1930 pràcticament comença amb la caiguda del dictador Primo de Rivera (28 de gener) qui set anys abans havia protagonitzat un cop d'estat militar recolzat per Alfons XIII, el mateix que ara li acceptava la seva dimissió forçada. Dos dies més tard d'aquesta, un altre militar, Dámaso Berenguer Fusté, seria nomenat President del Consell de Ministres amb el doble objectiu de restituir l'ordre constitucional i frenar les ànsies republicanes de la majoria de la població. Ni l'un ni l'altre varen ser assolits enmig d'un ambient de deteriorament accel.lerat de la monarquia i les institucions espanyoles. Berenguer va protagonitzar l'agonia del règim amb una dictablanda que no va aconseguir convèncer ningú.  Mentrestant, la crisi econòmica mundial desfermada pel crac del 1929 a Nova York va guanyant terreny i l'estat espanyol, com era habitual, amb deficiències estructurals cròniques, esdevenia un actor molt més vulnerable a la situació que d'altres
Read more »

L'EXPOSICIÓ HISPANO-FRANCESA DE 1908 I LA INDÚSTRIA DE SABADELL

-
Imatge
L'any 1908 podia haver-se celebrat a Saragossa el centenari dels setges francesos a la ciutat de forma més o menys tradicional, amb misses, discursos i la inauguració d'algun monument més o menys patriòtic. I no és que tot això no es fes, no. Tot això va succeir aquell any de record heroic pels saragossans però alguna cosa va fer especial aquest aniversari. Perquè, sortosament, existien a la capital aragonesa forces, institucions i persones que opinaven que la millor manera de celebrar el passat era mirar al futur. Explicarem avui com aquest primer centenari de la resistència dels aragonesos contra l'invasor francès va representar per la ciutat de Saragossa una oportunitat magnífica de projectar-se al futur, d'entrar en el segle XX de la millor manera possible tot respectant tradicions però apostant   innegablement pel progrés. Perquè tot això va ser i va representar l'Exposició Hispano-Francesa de 1908.  Àlbum de l'Exposició de Saragossa 1
Read more »

L'EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DEL MOBLE I DECORACIÓ D'INTERIORS DE 1923

-
Imatge
Per cercar els antecedents del que seria aquesta Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors celebrada a la Ciutat Comtal al 1923, hem de remuntar-nos a l’any 1905 quan Josep Puig i Cadafalch era encara (tot i que per pocs mesos) regidor de l’Ajuntament de Barcelona i creia possible reeditar l’èxit de l’Exposició Universal de 1888. Per defensar i desenvolupar aquesta idea va esmerçar esforços i va abanderar un projecte que, malauradament no va reeixir, sota la fórmula d’una nova Exposició Universal. Malgrat tot, aquests esforços van servir de forma inesperada però determinant per a la realització efectiva de l’esdeveniment que ens ocupa en aquest article. Efectivament, un cop descartada una nova edició universal, el projecte es va anar adaptant a diferents noves variables i objectius que sorgien pel camí. El primer fou la voluntat de celebrar un Exposició Universal d’Indústries Elèctriques per la important puixança que aquestes adquirien a l’inici de segle. Justament per
Read more »

"PAÑOS RAMOS": LA VOLUNTAT I L'AMBICIÓ D'UN EMPRENEDOR

-
Imatge
Guillermo Ramos León, fundador de l'empresa que portaria el seu nom, podria qualificar-se d'autèntic home fet a sí mateix però en versió dels segles XIX i XX, a cavall dels quals hi viuria. Aquesta actitud i valentia que el personatge que ens ocupa va fer créixer durant la seva vida ha motivat el nostre interès per tractar-lo de manera més o més extensa quan, en realitat, no va tenir vinculació personal amb la nostra ciutat. No obstant, el trasllat a Sabadell de la producció que el seu negoci de comercialització de teixits va requerir i l'extensió de la seva presència industrial a la ciutat han merescut la nostra atenció. Guillermo Ramos va néixer a la petitíssima població soriana de Las Fuesas al 1857 però acabaria essent fill adoptiu de la veïna Fuentes de Magaña (avui dia, un nucli amb menys de 80 habitants) (1). No obstant, les dificultats per guanyar-se la vida en aquest entorn van obligar Guillermo a emigrar. El destí escollit (ignorem els motius concrets) fou Barce
Read more »

PARIS 1900: SABADELL NO DESCANSA...

-
Imatge
L’any que es celebra la cinquena Exposició Universal a la ciutat de París és hereu, pel que fa a l’estat espanyol i, de retruc, a Catalunya, d’uns esdeveniments que marcarien el futur d’ambdós països i que mereixen una anàlisi ràpida i entenedora que permeti avaluar-los correctament. La nostra narració exigeix mirar només dos anys abans per descobrir el primer factor determinant del que comentem. Em refereixo al desastre colonial espanyol de 1898 i quins efectes sobre la societat, la política i l’economia d’Espanya i de Catalunya són extremadament notables i no sempre sota el signe negatiu. Ho repassem. L’esfondrament del que havia estat anomenat "imperi espanyol" no provoca, contràriament al que podria semblar d’antuvi, el col.lapse econòmic sinó més aviat el moral, polític i social del que fou la metròpoli. En sentit estricte, la situació de retirada de les colònies per part de la burgesia propietària i industrial espanyola comportaria, alhora, la repatriació de capitals ca
Read more »

EXPOSICIÓ INDUSTRIAL DE BARCELONA 1897 / MADRID 1897-98

-
Imatge
Els aires lliurecanvistes que va aportar la Revolució de Setembre de 1868 amb la promulgació de l’Aranzel del ministre Laureà Figuerola de l’any següent experimenten un brusc gir cap el proteccionisme a començaments de la dècada que ocuparà la nostra atenció en el present capítol. Les darreres manifestacions d’aquell lliurecanvisme les hem analitzat, d’una banda, a l’apartat dedicat a l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú de 1882 per coincidir aquesta amb la signatura del tractat de comerç amb França i també, d’altra banda, apareixerien al conveni signat amb Anglaterra quatre anys més tard. Aquestes actuacions generarien la reacció immediata dels fabricants tèxtils catalans però també dels propietaris cerealistes castellans (afectats molt directament per l’entrada de blat procedent d’altres països europeus i també dels Estats Units a preus inferiors als propis gràcies a la menor càrrega impositiva de l’aranzel vigent i també a l’abaratiment dels transports terrestres i marítims)
Read more »

SABADELL A AMÈRICA (II): EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE CHICAGO. 1893

-
Imatge
No era la primera vegada que els Estats Units d’Amèrica celebraven una Exposició Universal. Ja anteriorment, el 1876, Filadèlfia va acollir la primera d’elles amb motiu de la celebració del centenari de la Declaració d’Independència d’aquest país. Però en aquesta ocasió, el 1893, el govern federal va creure adient celebrar el 400 aniversari del desembarcament de Cristòfol Colom al continent. I, a més a més, l'Exposició Colombina (com se la coneixeria arreu) també seria una magnífica excusa i oportunitat per reactivar la ciutat que l'acollia que tot just feia 22 anys (el 1871) havia sofert un gegantí incendi que havia devastat una part rellevant de la mateixa. Aquest incendi, declarat la nit del dia 8 al 9 d’octubre, arribaria a provocar unes 200 víctimes, destruiria uns 20.000 edificis i generaria unes pèrdues estimades de 200 milions de dòlars a més a més de deixar sense habitatge a 100.000 persones (1). Però estructurem el nostre relat des de l’inici. La idea d’una nova Expos
Read more »